Peter Burke, publica ara La ignorància. Una història global (Arcàdia, 2023)... parla de les conseqüències imprevisibles de la ignorància en la vida
quotidiana, però també en afers de grans dimensions, i no es descuida dels perills que porta la ignorància quan la població ignora la veritat
de les grans fites de la seva història - a Catalunya són bàsicament tres:
la mort del rei Martí, la Guerra de Successió i la guerra civil del
segle XX - les dues últimes explicades quasi sempre, segons el bàndol,
esbiaixadament.
Voler saber com més coses millor era una pràctica habitual d'ençà que el
saber es va posar a l'abast de tothom...
la ignorància creix avui a passes de gegant, però això ja és una
evidència... I el cert és que, en termes generals, cada dia hi ha més
ignorància al món, amb la complicitat de la indiferència: només cal que
pregunteu com va la cosa als instituts d'ensenyament mitjà. En aquest
sentit, Burke parla de la “ignorància selectiva”, que equival a
determinar-se voluntàriament a no voler saber...
D'ignorància n’hi ha hagut sempre, i molt ben repartida; però, com
acabem d’insinuar, ara n’hi ha una de molt especial, que podríem
anomenar la “ignorància superbiosa”, aquella que ostenten persones que,
sense saber res, o poc, de molts camps determinats, manifesten amb
vehemència, arrogància, seguretat i manca de fonament tota mena de
teories especulatives.
Queden pocs savis al món, però aquests,
quan es troben amb un representant de la “ignorància superbiosa”, no hi
poden fer res: han de callar, humiliats, perquè és habitual que els
ignorants cridin més que les persones sàvies.
Jordi Llovet, 2.3.2024
