dimecres, 18 de maig del 2016

pd 740

EL MÓN / 156 - 19/IV/85
DESPRÉS DEL VIETNAM, RES NO VA SER IGUAL
Roberto Mesa

Quan a la primavera de 1975 les darreres forces dels EEUU abandonaren el Vietnam i Saigon passà a anomenar-se Ciutat Ho Chí Minh, començà una nova època, i concloïa, per un retard, l'època prodigiosa del decenni...
... Enrere quedaren el cadàver del Che a Bolívia, el mateix Ho Chí Minh, que no va arribar a conèixer el triomf del seu poble, els il·lusionats impuls del Maig francès i els tancs del pacte de Varsòvia entrant a Praga. Morien totes les esperances d'una generació i només quedava la victòria d'un poble del Tercer Món en lluita contra l'imperialisme. Tota una simbologia, que fins i tot arribà a les multicopistes de l'Espanya clandestina, que s'anomenaven "vietnamites".
... La guerra del Vietnam va demostrar que l'impossible no és una utopia, que l'imperialisme no sols era vulnerable, sinó que també podia ser derrotat.
... Avui, a deu anys de l'alliberament de Saigon, l'exemple vietnamita continua sent una fita històrica en el llarg combat dels pobles per la seva independència i la seva sobirania nacional.