(arafa<d'1any)
... els feixistes s’apropien de símbols democràtics i fins i tot d’esquerres per seduir i enganyar la bona gent.... La llibertat ha estat fonamentalment una reivindicació dels oprimits
i, per tant, va de bracet de la igualtat, per evitar que el poder
s’acumuli. Fa temps, però, que el concepte de llibertat és interpretat
d'una altra manera: ara és invocada per exigir poder fer allò que em
sembli,... La llibertat de la dreta és: no m’imposeu cap
norma, tinc dret a fer tot allò que vulgui, sense mirar les
conseqüències. Llibertat d'abaixar els salaris, si puc; llibertat de
corrompre polítics, si puc; llibertat d’augmentar els lloguers, si puc;
llibertat d’explotar dones com a prostitutes, si puc. Llibertat de
mentir, si em convé. I així el llarg etcètera que coneixem, que s'ha
convertit en una amenaça constant per a la nostra civilització, i que es
contraposa a una igualtat que la dreta considera inacceptable,
precisament perquè la igualtat exigeix posar límits als privilegis... Aquest és el concepte de llibertat que ven la dreta ara a tot el planeta
i que sedueix tanta gent: fora normes incòmodes, tornem a la selva i
que guanyi el més fort! Sense adonar-se que trencar les normes que amb
tanta dificultat han construït les societats com a element civilitzatori
implica que la gran majoria hi perd, que el poder i la riquesa es
concentren d'una manera salvatge i que, justament, allò que es destrueix
és la llibertat de tots i totes, cada dia més subjectes a l'ordre que
imposen uns quants.
Marina Subirats, 1.5.21
