(arafa...)
Observo entorn meu visions força pessimistes del moment històric que ens
ha tocat viure. Hi ha raons per perdre la confiança en el sistema
democràtic de l'Estat, en una Europa que no defensa els seus valors
fundacionals, en un món embogit que permet injustícies i genocidis, que
genera violència i desigualtats. Els éssers humans –individualment o
organitzats– som capaços de les pitjors aberracions, ho admeto. I
comprenc que tot plegat provoqui en la majoria un desànim permanent i
fondo. Semblaria que només podem refugiar-nos en la bellesa de la natura
i en la innocència dels infants. I tanmateix, no cal estar gaire atent per captar la quantitat d’ocasions
que se'ns presenten cada dia per continuar mantenint, també, la fe en
les persones. Sempre he pensat que tenir una vida social plena és
imprescindible per anar renovant aquesta confiança i segurament és per
això que pertanyo a uns quants col·lectius. Són persones que, motivades
per un objectiu, una afició o una tradició, s’apleguen per compartir
unes hores del seu temps, sense esperar més compensació que la
satisfacció d’estar fent allò que s'ha triat fer....
Sílvia Soler
