...
Les experiències empíriques
indiquen que, en el millor dels casos, l’impacte quantitatiu conjunt
dels vots nuls i en blanc no serà gaire important (1,23% a les eleccions
generals 2019; 3,18% a les municipals 2023). Uns percentatges que fins i
tot si arribessin al 5-6% no suposarien un revulsiu potencial pràctic
gaire gran. A més, es tracta de vots que fan feliços sobretot els
partits que pensen des de marcs mentals de matriu nacionalista espanyola
–des de Vox fins als comuns/Sumar, passant pel PSC de Sánchez i el PP
de Feijóo–. Com més vots nuls, en blanc i abstenció hi hagi procedents
de l’independentisme més possibilitats tenen aquests partits d’obtenir
més escons en cadascuna de les quatre circumscripcions catalanes... Amb aquest panorama, proposar un vot nul, en blanc o abstenir-se és, de
fet, contribuir a fer-los la campanya electoral als partits
nacionalistes espanyols. Paradoxal...
El “vot útil” dels independentistes és votar un partit independentista.
Malgrat tot. Malgrat la convenient renovació, que no arriba, de la
majoria dels lideratges d'aquests partits. En termes pràctics i
quantitatius, que els electors independentistes votin partits estatals,
votin en blanc, nul o s'abstinguin afebleix el projecte, erosiona la
confiança i debilita el relat. Guanyar o obtenir el millor resultat a
totes les eleccions, així com saber governar bé i reforçar-se
internacionalment, són condicions per retornar a Catalunya tres orgulls
avui molt disminuïts: l’orgull de país, l’orgull institucional (de
Govern, Parlament i lideratges) i l'orgull d'un moviment independentista
modern, pacífic i democràtic que anhela la seva llibertat col·lectiva
en el si de la Unió Europea. “La llibertat no és cara per escassa, sinó
escassa perquè s’ha de guanyar”(J. Salvat-Papasseit, Mots propis i altres proses).
Ferran Requejo, 18.6.2023
