(arafamesdunany)
... Rajoy (però ara podríem posar també Sánchez, no?), amb el seu estil indolent, no sembla un governant dur i autoritari. Juga la carta de l’home normal
que simplement fa el que toca. S’aferra al poder sense que es noti. I
que altres més fanàtics li facin la feina bruta. Ell fa com si tot fos
la cosa més lògica del món, com si tenir els rivals catalans entre
reixes per les seves idees -per aspirar a la independència pacíficament,
amb els vots- només fos un accident anecdòtic de la política, un
legalisme necessari i imperatiu. Com si intervenir un Parlament i un
govern fos tan sols una incòmoda molèstia. El constitucionalisme, la
llei, són només el vernís que tapa la crua realitat d’una Espanya
ultranacionalista, que tapa una democràcia estantissa i regressiva, que
tapa el vell contrareformisme i l’afany mai extingit d’esborrar les
diferències culturals i nacionals peninsulars. Espanya es resisteix de
nou a la diferència. Sí, Spain is different (again).
Ignasi Aragay
