Vergonya aliena. Quin nyap! Colau vota Collboni, es queda a l'oposició i
dona la clau de la investidura al PP... en defensa d’un pacte
d'esquerres! Jugada mestra. Esperpèntic. No hi ha qui ho entengui... la confluència de la fam de poder
socialista, l'obsessió antiindependentista del PP i l’esquerranisme
dogmàtic dels comuns. Un trio a la contra que ha servit per evitar el
govern Junts-ERC però que no suma per governar. Barcelona, a la deriva.
Una vegada més, els perdedors no han sabut perdre... Un espectacle del poder pel poder. Una suma zero, una investidura per
defecte, un nou distanciament entre les institucions i la gent. Així es
degrada la democràcia i s’obre la porta a l’antipolítica de l'extrema
dreta, que ja està entrant als ajuntaments i governs com un cavall de
Troia. Venen mals temps... Com es pot tornar a il·lusionar ningú... Costarà molt. El pessimisme és contagiós i
autojustificatiu. ... Ha guanyat el tacticisme de vol
gallinaci, l’antidiàleg. La curta volada... N’hi hauria per engegar-ho tot a rodar, si no fos perquè seria pitjor...
Ignasi Aragay, 18.6.2023
