El sentiment de comunió amb l’univers és el sentiment que ha buscat sempre l'home a través de totes les religions (menys, com hem vist, l’humanisme).
La tecnologia moderna expulsa l'home de casa seva, del lloc que li pertoca dins l’univers. Aquest és el seu mal essencial. La tecnologia no és mai neutra; depèn de com es faci servir pot ser bona o dolenta...
Crítiques a la tecnologia: ... esclavitza (pàg. 15)... idiotitza... estandarditza... accelera (pàg. 16)... esgota (pàg. 17)... degrada l'atenció (pàg. 18)... desfactualitza (pàg. 19) ... la desfactualització no fa mal al nostre cos, ens fa mal a l’ànima. Contribueix com cap altra cosa a expulsar-nos de casa. Ens desvincula de l’univers; impossibilita la tasca tradicional de les religions que era, recordem-ho, vincular l'home amb l’univers, augmentar el seu sentiment de dependència, el seu sentiment de comunió. La tecnologia actual ens ha omplert el món de realitats desfactualitzades. La presència física ja no és res. Tot està absent. Tot plegat passa a la pantalla...
La desfactualització desvincula les persones del seu cos, del lloc on viuen, de la realitat circumdant. La pèrdua d'aura de les realitats físiques fa que el món sencer sigui un no-lloc... La desfactualització desarrela. Dona a les persones una existència fantasmagòrica. Una vida autènticament humana, una vida que es pot viure, requereix interactuar a través del cos amb objectes sòlids que siguin familiars i que ens facin sentir a casa. Requereix disposar d'una narració significativa, socialment compartida, en la qual enquadrar la pròpia i petita història personal... (pàg. 20 i 21)
Oriol Quintana, Sobre la tecnologia. Quaderns CJ núm 231
