dilluns, 7 de setembre del 2020

pd 1925 Catalunya encara està més en perill

 

(arafa...)
... L’existència de presos i exiliats és una llosa que pesa i pesarà. En primer lloc als que ho pateixen en pròpia pell, tot i la fortalesa mostrada aquesta setmana. I en segon lloc a l'Estat i a l'independentisme. Ja s'ha demostrat que impedeix fer pròpiament política: es fa retòrica grandiloqüent... tenim un Torra que es nega -i li neguen: des de la presó, els partits, Waterloo i la societat civil- capacitat de maniobra. És un govern tenallat, simbòlic. Tot són principis...  el PSOE, només li caldrà fer cirurgia plàstica per apedaçar una Catalunya submisa, amb una Generalitat domesticada, una TV3 ofegada, uns Mossos sota control de l’Estat i sobretot una escola intervinguda (això és el més difícil i, per tant, on més s’esforçaran)... Sánchez es presenta com el moderat entre dos radicalismes: el d'uns conservadors ideològicament desfermats i el d’uns independentistes que no afluixen. A Europa segur que li compren aquesta còmoda idea de moderació. Ja veurem, però, si l’hi compren els espanyols... L’independentisme, emocionalment tocat i estratègicament desorientat, es nega cap sortida pragmàtica, amb la qual cosa, més enllà dels convençuts -que segueixen sent molts, com s'ha vist a la manifestació-, malmet la seva imatge a l'exterior i la seva credibilitat a casa. La gent està molt despistada...
Ignasi Aragay