ARA dissabte, 18 de febrer del 2017
ERRORS I DEMOCRÀCIA (i 2)
Gemma Calvet
(... Continuació)
On som ara? El patètic judici vist per a sentència. Una
fiscalia que s’ha hagut d’excusar per acusar. Una mobilització social
que persisteix, i ... el que és evident: un referèndum que reclama un 80% de la
població de Catalunya. És evident que si persisteix la negativa, s’haurà
de respondre amb determinació democràtica i coherència política.
No cal parlar de xoc de trens ni cal rememorar els anys 30. Cal obrir
els ulls. Sèneca deia: “Parla i et veuré”. Tots aquests que es diuen
demòcrates i que no accepten escoltar la ciutadania, o, millor, que són
còmplices de prohibir escoltar la ciutadania, el que pretenen és que
Catalunya no pugui ser vista en termes democràtics. És quasi desesperant
intel·lectualment que es confongui el reclam pel referèndum amb el
reclam independentista. Els que fan ús d’aquest argumentari pervers
simplement expressen la por a ser demòcrates i a deixar que les
imputacions penals a servidors públics comptin amb el seu còmplice
silenci. Paradoxalment, molts van ser lluitadors antifranquistes.
Han passat els anys, i es pot tenir la percepció que ens trobem en un
cercle permanent sense sortida. Però la sortida podria ser demà. Un sí a
un referèndum sobre la independència de Catalunya portaria de manera
immediata la pau democràtica, el prestigi institucional i la
credibilitat a la ciutadania. Per què no ho reclamen els defenestradors
del procés? Perquè aquest enduriment i suma d’errors els permeten no
arriscar el seu projecte unionista. Són errors greus l’atac judicial, la
negativa al referèndum, el silenci de molts. Els errors de no creure en
la història escrita per les urnes i defensar encara la història que
escriuen les guerres.