Captain Fantastic (EUA, 2016), El professor de violí (Brasil, 2015), , El niño que domó el viento (EUA, 2019).
Què tenen en comú, aquestes tres pel·lícules? Que relaten tres dures
realitats al marge, o en contra, del sistema econòmic de capitalisme
globalitzat, i que trenquen els esquemes educatius convencionals. Són
tres experiències extremes que ens ajuden a obrir els ulls sobre les
contradiccions del món en què intentem educar els nostres fills, i sobre
les contradiccions de la manera com els eduquem... L'educació ens farà lliures. Per si sola no pot canviar la societat,
però sense una bona educació el canvi és impossible. Ara bé, no hi ha
una única bona manera d’educar: cada context, cada moment, cada persona
poden donar peu a maneres diverses... és l’actitud ètica el que dona força a qualsevol mestre, i en realitat a
qualsevol persona. No es tracta de tenir només professors o pares o
alumnes heroics, dotats d'un compromís a prova de bomba. També cal
lluitar per millorar les condicions estructurals, el sistema. Però com
veiem en aquestes pel·lícules, l’individu compta. Mai podrem ni hem de
deixar de comptar amb la potència ètica de cada persona, una a una.
Ignasi Aragay, 10.3.2019