Som un país petit que no ocupa gaire espai al mapa... “És tan danès…” no sona petulant, sinó que és una manera natural i merescuda de resumir aquella impressió que causa la funcionalitat, la racionalitat i l'elegància en la creativitat danesa, i amb aquell punt just d'autoestima. A Dinamarca, si se sent una olor, no és de podrit, precisament, sinó d'equitat social i d'un acusat sentit de la responsabilitat col·lectiva en el manteniment de l'estat del benestar i la seguretat, com exemplifiquen la quantitat de bicicletes aparcades al carrer sense lligar.
Parelles joves, ben bé deu anys més joves que les nostres, passegen embarassos i cotxets, amb la tranquil·litat que no els faltarà l'ajuda de l'estat per disposar d'un pis assequible, i en tot el recorregut vital dels fills fins a l'edat de l'emancipació, inclosa la matrícula universitària, que estarà finançada amb diners públics. El resultat és una societat tan segura d'ella mateixa que, en comptes de limitar-se a conservar el que té, no para de preguntar-se com haurà d'encarar un futur de canvi climàtic i inestabilitat internacional. És tan danès i fa tanta enveja.
