(arafa...)
Pedro Sánchez... La valentia de Sánchez amb Franco, al contrari del que podria semblar,
és una mala notícia per a l’independentisme. És mà dura amb Franco per
poder ser també implacable amb Catalunya. Sánchez ni pot ni vol un
diàleg polític de debò: no es mourà de l’Estatut i, si hi ha cap audàcia
independentista excessiva, no dubtarà a respondre-hi amb duresa. Com a
demòcrata antifranquista...
Quim Torra no és un polític a l’ús ni la seva és una presidència normal. No només
ho sap, sinó que en fa bandera. Des de la seva arribada al Palau de la
Generalitat ha estat el primer a desitjar una estada curta. Vol plegar
com més aviat millor. Té pressa per portar el país a una nova cruïlla.
Ho fia gairebé tot a la capacitat de mobilització de la gent. I es posa a
ell com a exemple... Entén el seu paper com el d’un
líder cívic, no com el d’un polític estrateg. No pretén fer d’estadista
ni de polític pragmàtic que resol problemes concrets. El seu problema
és que sap que no pot declarar la independència, que és l’únic que
realment voldria fer. Per això cada dia diu el que més s’hi assembla:
que el dret a l’autodeterminació és irrenunciable. No es mourà d’aquí...
Ignasi Aragay
