dijous, 27 de desembre del 2018

pd 1406 Vas a votar, et peguen,..

(de la sèrie: arafaunany)
Diu la interlocutòria judicial: “Muralles humanes que defensaven de manera activa els centres de votació fent recular els cossos policials o forçant-los a fer servir una força que hauria resultat innecessària d’una altra manera són una clara i plural expressió d’aquesta violència”. Nosaltres, els que anàvem a votar, vam forçar la pobra policia a pegar-nos i d’aquesta manera ens convertíem en violents. És ben bé que la història, i les interlocutòries judicials, les escriuen els que guanyen.
Antoni Bassas

dimecres, 26 de desembre del 2018

pd 1405 Presos que són nostres

(de la sèrie: arafaunany)
En un instant la vida d’algú pot canviar per sempre, i de retruc la de tots els altres, pensava jo ahir... Pensava ahir en els tuits cruels, suficients, venjatius de tots els del 155 sobre aquests reus polítics... Pensava en la bondat i en la maldat. Pensava, en fi, que és terrible ser condemnat a presó per defensar les teves idees... A la tele sortia un estudi que explica que els comerciants (« los ‘botiguers ’», deien) han vist que les vendes cauen i és per culpa de “la situació catalana"... ¿Com volen que consumim, que anem al teatre, que destapem ampolles de vi, que comprem torrons amb gent nostra a la presó?... I em vaig omplir d’una fúria i una determinació que encara em duren.
Empar Moliner

dimarts, 25 de desembre del 2018

pd 1404 Presos polítics?

(de la sèrie: arafaunany)
Aplicant els arguments pels quals es nega que avui hi ha a Espanya presos polítics, resultaria que de fet de presos polítics no n’hi ha hagut mai enlloc. El primer argument és una petició de principi: en una democràcia no pot haver-hi presos polítics, Espanya és una democràcia, ergo no hi ha presos polítics. Ho pots girar del revés: a Espanya hi ha presos polítics, ergo no és una democràcia... Segon argument: els presos catalans van fer coses il·legals. I tant! Tots els presos polítics han fet sempre coses il·legals, que en alguns casos el món ha considerat després admirables. La qüestió és si les lleis eren justes. Tercer argument: no es posa ningú a la presó per les seves idees. Mai, ni en les dictadures... En els primers judicis franquistes, fossin quins fossin els fets, delictes greus (certs o falsos) o ser militant d’un partit o un sindicat, se sentenciava: “ Los hechos probados son constitutivos de un delito de rebelión”. No devien ser presos polítics.
Vicenç Villatoro

dilluns, 24 de desembre del 2018

pd 1403 La força de la raó

(de la sèrie: arafaunany)
Els dies històrics. L’independentisme tasta el poder amarg el 6 i 7 de setembre
L’intent necessari. Aquests dos mesos resumeixen la història dels darrers tres segles
Els cops del 155. L’1-O l’Estat fracassa per segona vegada després del 9-N
Paciència, perseverança, perspectiva. Els cicles de quaranta anys es repeteixen a la Península
L’aprenentatge de la decepció. L’independentisme comença a encendre els llums de baix consum
Francesc Serés

diumenge, 23 de desembre del 2018

pd 1402 Les veritats incòmodes de Procés

(de la sèrie: arafaunany)
La responsabilitat del PSC: Els socialistes van inocular el virus de l’Espanya negra del PP.
Unitat sobiranista?: Les tensions partidistes ERC- PDECat han sigut la norma.
Fulls de ruta fallits: Els plans per a la independència partien de pressupòsits erronis.
El món no ens mira: La Unió Europea ha girat l’esquena a Catalunya.
La fractura social: Els mitjans espanyols han plantat la llavor de l’odi.
La fi del règim del 78: Espanya com a projecte de vida en comú ja no existeix.
David Miró

dijous, 20 de desembre del 2018

pd 1401 Per la dignitat de Catalunya

(de la sèrie: arafaunany)
Estem indignats, sorpresos, decebuts, desorientats. Ens sentim sols, carregats de raó i de raons, però abandonats enmig de la tempesta... malgrat tot això o precisament gràcies a això, avui estem més a prop que mai de l’objectiu... No és l’hora dels partits, és l’hora de la unitat, és l’hora de la generositat, de la intel·ligència col·lectiva i de l’autoprotecció. No podem anar dividits per posar les coses fàcils a l’adversari.
Eudald Carbonell i altres


pd 1400 Diàleg bilateral inevitable 2

(de la sèrie: arafaunany)
Aquesta fermesa pacífica és un patrimoni d’un valor incalculable, i l’hem de preservar a qualsevol preu. ¿Però com ho farem, si validem que la força coercitiva s’imposi a la voluntat democràtica? ¿Com explicarem als nostres fills que la Soraya és la nova presidenta, i que s’ho han d’agafar amb calma, perquè la realitat política és així de complicada?... Tant de bo siguin ells, els joves, els que ens ensenyin a gestionar la realitat i els ideals d’una altra manera.
Toni Soler

dimecres, 19 de desembre del 2018

pd 1399 Diàleg bilateral inevitable

(de la sèrie: arafaunany)
Tots els que vam viure les hores culminants de divendres vam flairar la República amb tot el que se’n deriva -renovació, llibertat, drets, empoderament-. Davant la caricatura d’un Procés fet per tietes, divendres vaig veure moltíssima gent jove amb la mirada neta, esperançada i -per què no?- ingènua, amb moltes ganes de defensar-se i de defensar el país davant la violència institucional i policial. I de fer-ho amb la mateixa força tranquil·la de sempre, sense cap violència...
Toni Soler

dimarts, 18 de desembre del 2018

pd 1398 El "pla Ortega" per mitjans casernaris

(de la sèrie: arafaunany)
... (aquests dies) s’ha revelat el caràcter autoritari d’un Estat format per una monarquia antidemocràtica, un partit provadament corrupte i postfranquista, un PSOE liquidat moralment i políticament i uns mitjans de comunicació propietat de l’Íbex que són armes de destrucció democràtica. Realment, sota un estat on regeix la deslleialtat al servei d’una cort parasitària, Catalunya no pot existir com a país, no és viable ni tan sols econòmicament.
Suso de Toro

diumenge, 16 de desembre del 2018

pd 1397 titulars

(de la sèrie: arafaunany)
Un xoc desigual.
El Parlament declara la República i Rajoy respon amb el 155 i eleccions. El govern espanyol cessa Puigdemont, tot el Govern i 141 alts càrrecs...
Rajoy usa el frontisme per justificar el 155: "Espanya té dret a defensar-se".
Puigdemont podria ser detingut a partir de dilluns.
Emoció, llàgrimes i cava: la República desferma la eufòria al Parlament (i al carrer).
Europa s'alinea amb Rajoy i ignora l'estat català. Els Estats Units donen suport al 155 "per mantenir Espanya unida".
La premsa estatal qualifica de "colpista" la declaració.
ARA 28/10/2017

dissabte, 15 de desembre del 2018

pd 1396 l'alegria i les hores difícils

(de la sèrie:arafaunany)
Sortint de la Ciutadella vaig veure milers i milers de persones felices, emocionades, amb l’ànim festiu que coneixem bé dels carrers... Persones contentes d’haver vist arribar un dia que van pensar que mai arribaria i, alhora, perfectament conscients de la fragilitat de la naixent república... És clar qui posa la il·lusió de futur i qui posa la violència i el to ofès i aïrat, als carrers de Catalunya.
Antoni Bassas 28/10/2017

divendres, 14 de desembre del 2018

pd 1395 Adoctrineu

La reflexió (d'un professor d'història de Torremolinos) es feia després que hagués descobert que nou dels seus alumnes segueixen Vox a Instagram.
Es tracta de nois de famílies humils, alguns d’ells bons estudiants, que havien mantingut una relació cordial, fins i tot afectuosa, amb aquest professor, que saben que és gai i d’esquerres. El professor es mostrava consternat que aquests alumnes, educats en democràcia, hagin anat a les urnes per primera vegada per donar suport a un partit d’ultradreta.
Es preguntava com pot haver passat. Per què han votat contra els valors en què els han educat a l’institut. I, tanmateix, el professor admetia haver-los sentit parlar dels immigrants amb menyspreu, posar els ulls en blanc quan a classe es parlava de feminisme o detectar que projectaven una catalanofòbia extrema. Confessa que sempre ho va considerar “chiquilladas”, res de l’altre món, patriotisme mal entès.
El professor –que semblava sincerament desolat– m’ha fet pena, però la seva confessió m’ha esparverat. Com és possible que la xenofòbia, el masclisme o la catalanofòbia li semblessin “chiquilladas”? S’adona, ara, que davant dels seus ulls “estaven creixent feixistes”.
El fil del professor d’història ha rebut una allau de respostes que l'acusen d’adoctrinar els alumnes i que es feliciten perquè aquests nois hagin “pensat per lliure” malgrat això.
I jo us demano a tots els ensenyants que pugueu llegir-me: adoctrineu, sisplau. Adoctrineu en la democràcia i la tolerància, estigueu atents als senyals d’alarma, insistiu a recordar la història. La vostra tasca és imprescindible i és una vergonya que no estigui prou reconeguda ni valorada. Us l’hauríem d’agrair cada dia públicament. Una abraçada d’ànim per a tots i cadascun de vosaltres.
Sílvia Soler

dijous, 13 de desembre del 2018

pd 1394 República

(de la sèrie: arafaunany)
La declaració d’independència ha estat emocionant, però estranya... Ha estat una proclamació joiosa, catàrtica, i al mateix temps preocupada... Però no és una proclamació virtual, il·lusòria. És una referència real, dissenyada també -fins i tot si van mal dades- per quedar-se, com un embrió o una llavor, com un horitzó i una crida...
Vicenç Villatoro 28/10/2017

dimecres, 12 de desembre del 2018

pd 1393 El curt i el mitjà termini

(de la sèrie: arafaunany)
Cal la mobilització total per defensar les institucions, per evitar la violència policial, per evitar més empresonaments i exigir la llibertat dels ostatges (no se’n pot dir d’una altra manera) que estan pagant per tots. Cal una demostració de força que indiqui a Espanya i a Europa que el preu d’ignorar la democràcia catalana és més alt que el preu de respectar-la. En això no ens hi va la sobirania; ens hi va la dignitat, la llibertat dels individus, el valor dels vots. Ens hi va poder mirar a la cara els nostres fills, poder-los dir que som ciutadans.
Toni Soler 22/10/2917

dimarts, 11 de desembre del 2018

pd 1392 la fam de llibertat dels presos polítics

"La llibertat tard o d'hora també s'obrirà pas a Catalunya. Potser trigarà. Hi haurà més gestos difícils com aquesta vaga de fam. El compromís, la fermesa i la perseverança de tanta gent no seran en va. La lluita per la justícia, la democràcia i la llibertat mai no és en va."
Ignasi Aragay