dijous, 1 d’octubre del 2020

PD 1948 LIDERATGES A JUDICI

(arafa...)
...  el govern de Puigdemont i Junqueras es va trobar, com diria Carod-Rovira, “entre Espanya i la paret”, és a dir, entre l’obligació de complir un mandat democràtic i la impossibilitat pràctica de dur-lo fins al final, a causa de la nul·la disposició al diàleg per part d'un govern espanyol que més aviat albirava l'oportunitat d'aplicar un càstig exemplar...
Els acusats....  no tenen plena llibertat d'expressió. Són ostatges legals. (Per això, i per res més, han estat en presó preventiva tant de temps.) Quan els toqui parlar, tindran l'opció de dir que, vista l’experiència, renuncien a apostes maximalistes sense comptar amb un consens intern més ampli o una perspectiva raonable de negociació amb l'Estat. O, ben al contrari, podran dir, com ha fet Puigdemont, que es penedeixen de no haver premut l’accelerador just després de l'1 d'Octubre, quan la indignació ciutadana era més aguda; o fins i tot podran reivindicar que el referèndum continua sent l’única via legítima per resoldre el conflicte català i que tornaran a convocar-lo quan en tinguin l’oportunitat. En qualsevol cas és difícil que hi hagi un posicionament unitari, perquè hi ha acusats que tenen aspiracions de mantenir-se en la vida política i n'hi ha que no; n'hi ha que, comprensiblement, volen tornar a casa com més aviat millor, i d’altres que, com Jordi Cuixart, ja han dit que sortir de la presó ha deixat de ser la seva prioritat, la qual cosa vaticina una declaració final sonada...   
Toni Soler