L'estiu és contradictori. Per un cantó, la calor esgota, el sol crema i
el vestuari acaba sent una dubtosa combinació de xancletes, samarretes i
pantalons pirata. L’ambient que ens aclapara ens desdibuixa... L’estiu viu entre l’excés sense
gràcia i la gràcia de viure sense presses. L’excés sense gràcia és la (trista) condició del nostre temps...
Mai Meneses, més coneguda com Nena Daconte, a la
pregunta si ha notat molts canvis en la indústria musical
deia: "Des que ha arrasat el món urbà, les lletres és molt difícil
entendre-les, perquè es mengen un munt de paraules i se n’inventen la
resta, no hi ha metàfores, tot és molt directe". "No hi ha metàfores" seria una ajustada descripció d’algunes creacions
(deixem-ho així) amb què la indústria musical deseduca el gust, com
aquesta lletra de Quevedo: "Se me acercó y terminé tocándote el punto
G". No hi ha metàfores (ni concordança, ni vocalització ni res que
valgui la pena) però la cançó és una de les triomfadores de l’estiu
2023, perquè és explícita i està interpretada amb aquell fraseig de
dropo que s'ha llevat a les quatre i que sembla que t’estigui fent el
favor de dirigir-te la paraula.
L'estiu ja posa l’excés. Posem-hi nosaltres la metàfora. Que tinguin unes bones vacances.
