... Quan torno a casa em capbusso una estona a les xarxes per intentar
deduir si els catalans estan indignats o desanimats, si la famosa tardor
calenta només serà tèbia. Hiperventilats, rebentistes, lliristes. Els
nivells d’agressivitat s’enfilen i s’enfilen fins a fer-me plegar... Em pregunto què em fa estar contenta: els petits grans èxits dels amics
que lliuren una batalla personal, l’alegria d’una trobada familiar, els
projectes que acaben de néixer. I què em fa venir ganes de plorar: les
incerteses pel futur dels meus fills, l’estona que dediquem a parlar de
la salut (o la falta de) amb els de la meva quinta, la desolació que
percebo en tots aquells que, com jo, confiàvem no fa tant que ens en
sortiríem.
Sílvia Soler