(arafa1any)
Sembla que era ahir que vaig néixer i que vaig ser un nen. Encara
recordo els geners de llavors, freds, glacials, tant pel que fa a la
temperatura meteorològica com pel que es refereix a la temperatura
anímica... Havien passat els dies de Nadal (llavors encara no estava de moda dir-ne
els Nadals, ni es parlava de la nit bona ni de la nit vella ni de cap
d'aquestes aberracions actuals) i esperàvem els Reis d'Orient, que eren
savis i no pas Mags, com són ara...
...quan estic de bon humor, cosa que no passa gaire sovint, arribo a pensar
que he estat un privilegiat. He nascut a la ciutat més bonica del món i
al país més bonic del món, vora el mar més bonic del món i sota unes
muntanyes que, si no són les més boniques del món, poc els falta. Parlo i
escric i penso i somio en el parlar més dolç...
Vaig néixer en una dictadura que perseguia aquesta llengua meva, però a
casa, a la meva ciutat, fèiem el que ens semblava. Parlàvem català, molt
més del que fan ara els joves de la meva família i del meu poble. I
l’apreníem a casa... el dictador encara no s'ha mort i sobreviu en les institucions poderoses
de l’Estat: la monarquia, l’exèrcit, la justícia, els cossos policials.
I en les empreses omnipotents, la banca.
Narcís Comadira, 2.1.2021