(arafa...)
Qui ens havia de dir que el famós parte de la Victoria
de l’1 d’abril de 1939 s’allargassaria en la memòria de certa gent i en
molts dels elements que impregnen els discursos de la premsa d'extrema
dreta espanyola ( Abc, La Razón, El Mundo i digitals de tota mena i condició)...
Ja fa molts anys...
que el franco-falangisme més descarnat (no tant en la seva versió
feixista, però sí en la seva versió nacionalista, xenòfoba i
supremacista) ha reaparegut als grans mitjans espanyols i també en
moltes empreses editorials... Gairebé tot el que vulgueu llegir, avui, d’aquesta memòria de la infàmia, ho trobareu en original l’any 1939... El 2018, l'intel·lectual orgànic del nacionalisme
espanyol (passat per Harvard i Esade, diuen) José Luis Álvarez
adoctrina: “Existe una batalla que sorprendrerá a los
soberanistas, que piensan que el constitucionalismo no se atreverá a
ello. [...] Es la confrontación máxima, concentrada, final. Esta batalla
es llevar una reforma constitucional que cancele la inmersión
lingüística educativa en una sola lengua”... ens ho planteja per la via de la “mayoría constitucional” (PP+PSOE+Ciutadans) i la força aclaparadora d’aquesta majoria...
... en el Día de la Victoria de cada any (perquè cada any, a partir de 1939,
n’hi va haver un), es van anar oblidant els anarquistes, els
comunistes, els francmaçons, les Brigades Internacionals, els mestres
reformistes, Federico García Lorca i La Barraca, la reforma agrària i
una economia moderna. Tot això, que va estar en el magma retòric de la
sublevació traïdora contra la República, va anar desapareixent dels
discursos. De tots els enemics de l’"España Una, Grande y Libre", només en
va subsistir un... (Catalunya)
Francesc Vilanova