dijous, 22 de gener del 2015

pd 297

PUNT DIARI - Dissabte, 18 de maig de 1985
"EN LA CALLE DE LA BOMBA..."
Maria Mercè Roca

Les paraules, les frases fetes i les cançons que fan servir els nens quan juguen m'han fascinat sempre. Quan els sento, m'adono que pertanyen a un món ric i molt distant...
...
Quan juguen, els nens, diuen coses que tenen significats gairebé màgics: "has trencat l'olla"... "júlit"... "ser casa"... "mistrifa"...
Constato el fet que, no sé per què, les nenes més petites continuen jugant a uns jocs que des de sempre han estat gairebé exclusivament de nenes. I m'adono que la majoria de jocs típicament femenins van sempre acompanyats de cançonetes.
Quan salten a corda, als patis dels col·legis, les nenes, encantadores, canten amb una convicció gairebé religiosa unes lletres dignes d'elogi que la majoria de vegades no comprenen...
...
Em pregunto per què les nenes juguen generalment a aquestes coses tan memorístiques i poc imaginatives. Però em pregunto, sobretot, per què la majoria del lèxic dels jocs no és en català...