divendres, 25 de setembre del 2015

pd 523

ARA,  2 de febrer del 2013
LA SOBIRANIA, LA NACIÓ I LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA (i 2)
Borja de Riquer

...Jordi Solé Tura diu que l'any 1978, els ponents constitucionals van rebre un paper procedent de la Moncloa, que segons els van dir venia consensuat amb "las alturas". Al paper hi havia un text, escrit a mà, del qual no es podia tocar ni una coma, i que bàsicament introduïa  dues frases: "la indisoluble unidad de la Nación Española" i la definició que España era "la patria común e indivisible de todos los españoles". Fixeu-vos en aquests dos conceptes tan essencialistes com escassament democràtics: "indisoluble" i "indivisible".
Així, amb fòrceps i com una imposició dels poders fàctics del franquisme - "las alturas" - s'imposà el redactat definitiu de l'article 2 que ara els polítics espanyols presenten com a fruit del  consens democràtic i de la gran acceptació assolida llavors per la Constitució.
Avui, trenta-quatre anys després, ¿es pot tolerar la permanència de principis constitucionals imposats d'aquella manera?... ¿ Què passa quan la nació oficial no és acceptada com a pròpia, com l'única i l'exclusiva per importants sectors de la ciutadania? ¿Se'ls imposa per la força aquesta identitat oficial?... ¿Com és possible que partits que sostenen als seus estatuts que Catalunya és una nació després no votin una declaració que defensa el dret a decidir dels catalans?
Desenganyeu-vos, no hi ha cap possibilitat de fer un debat mínimament civilitzat, ni en termes polítics, ni tampoc en els científics, amb uns interlocutors que sostenen que no hi ha més identitat nacional que la seva.