(arafaunany)
...
La democràcia occidental surt molt més malparada que l’oriental de
reptes com el covid no pas perquè sigui més crítica i escèptica davant
tota forma d'autoritat sinó perquè el desitjable procés
d’individualització propi de la modernitat també ha despolititzat els
seus ciutadans. I ara no parlo de la politització que consisteix en
passar-se el dia criticant o escoltant com (es) critiquen els polítics,
sinó de la que es basa en participar en la vida pública: en dedicar
temps i esforç a defensar el bé comú (des de l’escala, l’escola, els
barris i pobles, la feina, les ONG, etc.). La despolitització desarma la
democràcia davant els grans reptes col·lectius. Pitjor: la
desdemocratitza. I el que queda són individus que es comporten com els
clients d'una mena de resort portat per “uns polítics inútils i
lladres” que no els atenen com es mereixen. És la conseqüència d’haver
fet del consumisme -que és, per definició, infantil, egocèntric i
insolidari- el motor del model econòmic. Només des d’aquí guanya terreny la nostàlgia de l’autoritarisme.
Albert Pla Nualart, 31.1.21