(arafa<d'1any)
... ara mateix, i gràcies al màster que cal cursar per exercir de docent a
la secundària, és possible ocupar una plaça titular de llengua i
literatura catalana en un institut –un feina que sovint s’exerceix 30
anys o més– tenint un coneixement molt deficient de català... Defenso, i fa vergonya haver-ho de dir, que només puguin ensenyar
llengua i literatura –la que sigui– els que en sàpiguen. Però, per
començar –i això s’ha decidit a Catalunya–, el màster és de “llengua i
literatura catalana / castellana...
Cal ser molt ignorant o cínic per considerar que un B2 o haver fet 30
crèdits en català prova aquest domini. Però és que devaluar els títols
de català és una pràctica institucionalitzada de la Generalitat. Cada
any regala el C1 –el nivell que s'exigeix després per accedir a les
places– a milers d’estudiants que acaben l'ESO sent del tot incapaços de
parlar i escriure amb un mínim de competència la llengua “pròpia del
país”. No és gaire sorprenent, doncs, que havent mantingut tants anys
aquesta ficció amb els alumnes, li hagi costat tan poc estendre-la als
professors.
Albert Pla Nualart, lingüista i escriptor, 24.1.2021
