Prohibit criticar el rei. Ho ha dit ni més ni menys que el Tribunal
Constitucional adreçant-se ni més ni menys que al Parlament de
Catalunya. Com a ciutadà català em sento censurat. Com a ciutadà
espanyol em donen una raó més per renunciar a la meva ciutadania. Un rei de les opinions del qual no es pot discrepar és un rei feble, sense autoritat... En general, quan prohibeixes una opinió aconsegueixes l'efecte contrari:
reforçar-la. O sigui que el TC, un cop més, dona aire al sobiranisme
català i aconsegueix que el rei sigui més llunyà, no ja dels
independentistes sinó de qualsevol persona amb un mínim sentit
democràtic... El que han fet és propi d'una mentalitat autoritària, d’aquells que
creuen que hi ha poders intocables...
L'aire dels temps és aquest: prohibició, censura, exclusió. És un aire viciat, densament intolerant, en què el poder s'exerceix amb una enervant suficiència i sempre contra algú. No a favor de tots, no pensant en el respecte a les diferències, en les raons i sentiments diversos. Aquest tarannà autoritari s’infiltra en les actituds d’uns governants i jutges i manaires de tota casta que veuen arreu o enemics o súbdits. Sembla com si en lloc de tenir autoritats públiques estiguéssim sota la voluntat de petits reietons altius i milhomes...