(arafa...)
L'article 56.3 de la Constitució espanyola diu que “la persona del rei és
inviolable i no està subjecta a responsabilitat”... no he sentit cap argument sòlid que
fonamenti moralment, políticament, aquesta inviolabilitat, que resulta
molt estranya en el segle XXI. Per què convé al bé comú dels ciutadans
que la figura del monarca estigui exempta de responsabilitat? Al rei sí
que li convé, però ¿què s’hi guanya en bon funcionament i prestigi de
les institucions, en equitat, en transparència, en justícia, consagrant
aquesta estranyíssima excepció? Ni tan sols hi ha arguments
utilitaristes -és injust, però útil- que tinguin alguna possibilitat de
ser presos en consideració... Com tantes coses en la
Constitució, són així perquè sí. Perquè no es poden debatre. Perquè
formen part d’una transició que era, de fet, una transacció, i el pacte
va ser deixar certes coses eternament fora del que és possible debatre.
Perquè sí. Però ho diem als nens, de ben petits: perquè sí no és mai una
resposta.
Vicenç Villatoro
