dissabte, 18 d’abril del 2020

pd 1803 Inviolable

(arafa...)
 L'article 56.3 de la Constitució espanyola diu que “la persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”... no he sentit cap argument sòlid que fonamenti moralment, políticament, aquesta inviolabilitat, que resulta molt estranya en el segle XXI. Per què convé al bé comú dels ciutadans que la figura del monarca estigui exempta de responsabilitat? Al rei sí que li convé, però ¿què s’hi guanya en bon funcionament i prestigi de les institucions, en equitat, en transparència, en justícia, consagrant aquesta estranyíssima excepció? Ni tan sols hi ha arguments utilitaristes -és injust, però útil- que tinguin alguna possibilitat de ser presos en consideració... Com tantes coses en la Constitució, són així perquè sí. Perquè no es poden debatre. Perquè formen part d’una transició que era, de fet, una transacció, i el pacte va ser deixar certes coses eternament fora del que és possible debatre. Perquè sí. Però ho diem als nens, de ben petits: perquè sí no és mai una resposta.
Vicenç Villatoro