Hi ha un corrent, no sé si dir-ne “pedagògic”, que proposa “no
competir”, ni amb tu mateix, per les notes... Ser “el primer”
no té cap importància. Els impulsors d'aquest corrent fan una paròdia
interessada i falsa de les escoles que vam trepitjar els de la meva
generació. “Un senyor dret fotent-te un rotllo i obligant-te a estudiar
la llista dels reis gots no serveix de res”, diuen. I si bé és cert que
el senyor o la senyora estava dret, no ens fotia un rotllo i no ens va
obligar a estudiar la llista dels reis gots. Ens va fer memoritzar
altres coses. Poemes, cançons. “No s'ha de memoritzar, tot és a Google”,
diuen els del corrent. Però per aprendre un idioma cal memoritzar, no?
Exercitar la memòria és bo, és com exercitar les cames...
Estem parlant de la mala organització de les proves, que permetien copiar, però no estem parlant dels copions, dels tramposos. Un adult que vol una feina juga brut respecte a un adult que vol la mateixa feina, i que ha estudiat. La feina que hauria pogut aconseguir aquest adult que juga brut es paga amb diners públics. Jo l’hi retrec, però entenc que potser ha anat a una escola on li han dit que tot és a Google, que no val la pena memoritzar, que ser l’“espavilat” de la cua és molt més útil que ser l’intel·ligent de la cua, perquè arribarà més lluny.
