(arafa...)
La Junta Electoral Central "insta TV3 i Catalunya Ràdio a no dir 'presos polítics' o 'exiliats'" (que vol dir que ho prohibeix)... Es tracta, sobretot, d’instal·lar la sospita sobre els mitjans públics catalans... En un cas de censura passa sempre allò: és evident que el que censura té
el poder, però no pot tenir l'humor, i que el censurat, en canvi, no té
el poder, però l’humor és tot seu. Podríem jugar i dir que no han
prohibit dir "preses polítiques" i "exiliades". Podríem dir-ne "els
presos no comuns" i també els obligaríem de nou a pronunciar-se. Però no
cal jugar... No cal jugar. És més poderosa la presència de l'absència. El buit, que
tant i tant omple. Al parc infantil, hi ha nens que en peguen a d’altres
perquè "no volen ser amics seus". Això és Espanya, la desconcertada. Hi
ha moltes maneres d’estimar, però només n’hi ha una de ser estimat.
Vivim en un regne al qual li és igual tenir súbdits per força, i això ho
canvia tot, no ho dubteu, a favor nostre.
Empar Moliner