XILE COM A EXEMPLE
Eduardo Haro Tecglen
...
Així es va formar una coalició electoral unitària de les esquerres, centrada en la persona d'Allende, que fou sobretot un home honest, sacrificat, unitari, legalista. L'experiment d'Allende consistia en arribar a les màximes possibilitats revolucionàries, però sense fer la revolució, sense sang i sense dictadura. Això despertà un enorme interès a tot el món, que desbordava la importància de Xile com a país. Era el primer cop a la postguerra que en un país del món l'esquerra anava unida, en una gamma molt àmplia, amb la inclusió de comunistes i també de grups que es consideraven a l'esquerra del PC. I, sobretot, la primera vegada que aquesta esquerra tenia accés al poder i a més per mitjà de les urnes... Era ja un país-model...
Fins que es produí el cop d'estat de setembre de 1973. Un dels més cruels i mortífers dels darrers anys...
A la llarga s'ha vist l'eficàcia d'aquest terrorisme. En un país convertit en el centre de propaganda de la unió de l'esquerra, en model de socialisme en llibertat i de reformes per vies legals, el cop no era solament pels seus protagonistes, sinó per a tota l'esquerra del món... No només acabava en fracàs, sinó en la mort i en l'assassinat.
Amb la seva gran sensibilitat per a aquests fenomens, l'esquerra a tot el món va donar ràpidament un pas enrere...
