ARA divendres, 16 de juny del 2017
UNA DATA QUE ELS PROVOCA
Xavier Bosch
La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, a falta de solucions i de ganes de trobar-ne, gosa fer escarni del moviment que il·lusiona centenars de milers de ciutadans. Diu que... “El suport social a la independència està baixant a Catalunya i a tots els països del nostre entorn, només cal veure els resultats dels independentistes escocesos”. Doncs més a favor seu. Si el suflé baixa, aprofitin-ho per donar la veu que reclamem el 80% dels catalans, deixin votar en referèndum, preguntin qui vol què, comptem-nos d’una vegada i, amb la victòria del no, tindran un resultat que els permeti dir, amb orgull patri, que d’això de la independència no se’n canta ni gall ni gallina fins a la pròxima generació.
... Lluny d’això, aferrada a la Constitució, avisant del dret i del revés que el referèndum no es farà ni l’1 d’octubre ni mai, la Soraya es treu encara un altre diagnòstic de la cartera de ministra: “El que crida l’atenció és que la Generalitat i Junts pel Sí, com més sols estan, més radicals es tornen”. On ha detectat la solitud del primer partit del Parlament? Al contrari. Pel que em consta, a mesura que s’acosten les hores difícils el Govern està més cohesionat que mai. Puigdemont i Junqueras mantenen, ara sí com un sol home, que a la tardor hi haurà referèndum o referèndum. Que la data escollida sigui “ el primero de octubre, Día del Caudillo y de la Patria Española” sembla una provocació, però segurament és una casualitat. Un caprici del calendari.
La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, a falta de solucions i de ganes de trobar-ne, gosa fer escarni del moviment que il·lusiona centenars de milers de ciutadans. Diu que... “El suport social a la independència està baixant a Catalunya i a tots els països del nostre entorn, només cal veure els resultats dels independentistes escocesos”. Doncs més a favor seu. Si el suflé baixa, aprofitin-ho per donar la veu que reclamem el 80% dels catalans, deixin votar en referèndum, preguntin qui vol què, comptem-nos d’una vegada i, amb la victòria del no, tindran un resultat que els permeti dir, amb orgull patri, que d’això de la independència no se’n canta ni gall ni gallina fins a la pròxima generació.
... Lluny d’això, aferrada a la Constitució, avisant del dret i del revés que el referèndum no es farà ni l’1 d’octubre ni mai, la Soraya es treu encara un altre diagnòstic de la cartera de ministra: “El que crida l’atenció és que la Generalitat i Junts pel Sí, com més sols estan, més radicals es tornen”. On ha detectat la solitud del primer partit del Parlament? Al contrari. Pel que em consta, a mesura que s’acosten les hores difícils el Govern està més cohesionat que mai. Puigdemont i Junqueras mantenen, ara sí com un sol home, que a la tardor hi haurà referèndum o referèndum. Que la data escollida sigui “ el primero de octubre, Día del Caudillo y de la Patria Española” sembla una provocació, però segurament és una casualitat. Un caprici del calendari.
