Te’n vas a viure a fora, ...
vols viure d'una altra manera, vols gastar menys aigua i potser vols
tenir gallines. Se te’n riuran els que deixes i se te’n riuran els que
adoptes. Pots comptar, ja veus tu, aquests passerells. No duraran ni
tres dies. I et pregunta, tothom, amb un interès sincer, quant trigaràs, ara, a anar a “la capital”...Fas allò que has vist fer. Primer de tot minimitzes el temps. Fas veure
que no, que no és tant. Dius, amb un to acabat de comprar, pagès: “No,
no, no sé quant es triga, pas gaire, una hora a tot estirar”. Ells,
esclar, fan cara de drama. Una hora?...T’excuses i minimitzes. No, no, no trigo gaire. I dones exemples d’amics ... Amb això expliques que tu, fet i fet, no ho tens tan malament. És cert
que trigar una hora en tren és molt ... Però no ho diràs, perquè tu has fet la
bogeria, has arrossegat els que estimes, en la bogeria, inclòs el gat,
que no entén que surt a fora i ja no hi ha res del que hi havia i un
soroll molt estrany, de galls que saluden el dia, l’esporugueix. Potser
ningú estima la pedra tant com tu. Tot i que saps que la pedra és un
contagi. Per això fas boca i dius: “I ara, gens, no trigo gens, gens ni
mica!”
Empar Moliner,18.3.2023
