EL QUE TU I JO SABEM (1)
Toni Güell
He vist taxistes, tractors, castellers, estudiants,
estibadors, educadors, bombers, veïns i el públic del Liceu abduïts no
tant per idees com per fets materials: que un tribunal hiperpolititzat
va trinxar un Estatut aprovat per dos Parlaments i referendat amb dos
milions de vots, i que això va anar seguit d’una ofensiva de
recentralització contrària al pacte constitucional.
He vist l’autonomia desaparèixer a mans del govern central, sense l’aprovació del Congrés i en un vist i no vist.
He vist el nepotisme, fet Tribunal de Comptes, imposar multes milionàries als que van promoure un procés participatiu no vinculant.
He vist que es requisaven cartells de particulars; que s’intimidava
ciutadans i periodistes obligant-los a identificar-se; que es violava el
secret postal; que es tancaven llocs web per motius ideològics i sense
notificació prèvia; que es bloquejaven comptes bancaris de colles
castelleres; que en domicilis privats, seus de partits polítics i
empreses es practicaven escorcolls i detencions sense ordre judicial o
amb l’ordre d’un jutge que després es desentenia de l’operació policial.
He vist periodistes europeus preguntar al portaveu de la Comissió
Europea per tot això, i he vist l’ONU cridant l’Estat a respectar els
drets fonamentals a Catalunya.
