dijous, 31 de desembre del 2020

pd 2036 Un Nadal desconstruït 1

(arafa...)
... s'ha acabat l'atmosfera de tendresa, d'emoció davant la criatura que neix, vulnerable i indefensa, que ens empeny a estimar i protegir; s’ha acabat l’actitud expectant davant d'un any que se'n va i un nou començament conjunt... D'altra banda, sí, tornem a la intimitat, però una intimitat feta de trossos, de fragments, de records esparsos de Nadals antics que ja no són sinó trastos, parracs, objectes per llençar. Just un munt de deixalles, de restes del que fou una festa. Objectes que conservem per no perdre del tot les arrels, la il·lusió de comunitat, de continuïtat, però que no aconsegueixen retornar-nos el sentit original d'una festa emotiva...
I és que ja no podem creure en miracles i la ficció és massa grollera per mantenir la il·lusió, desmentida per la realitat quotidiana. S’ha acabat aquella sensibleria una mica tova, la del bou i el nen i els pastorets, que ens induïa a creure en la possibilitat d’actes d’empatia i amor en un món hostil. Ara sabem que els pobres que fugen estan condemnats a ofegar-se o a malviure mig amagats i preferim no veure-ho, que fa massa mal i sentim que no hi podem fer gran cosa, però tampoc no podem ignorar-ho; i no hi ha portals de Betlem per acollir-los, ni per acollir les persones que algú ha decidit expulsar de casa seva, siguin palestines, o síries o kurdes, siguin d'on siguin. S'han acabat els contes de Nadal en què tothom podia ser generós i fer feliços propis i estranys...  (continuarà...)
Marina Subirats