divendres, 9 d’abril del 2021

pd 2131 Avui, córrer

(arafa...)
(Nota prèvia de l'amanuense: on ella diu córrer, jo diria caminar)
... Tenim un cos ideat (diguem-ne així) per córrer... Córrer t’ensenya coses. O te les fa saber. Per exemple, que una baixada és un regal, un regalàs dels déus. Una pujada, t'ho miris com t'ho miris, estiguis molt o poc entrenat, és sempre una putada. I el que aprens és que s’acabarà. S'acaba tard o d'hora. Els novençans no ho aguanten i caminen. Els gats vells diuen: “Redueix, aguanta, mira’t aquell arbre d’allà, és el final, s'acaba, s’acabarà”. Per tant, el pla no és ni baixada ni pujada, però no és neutre. La lliçó és aquesta. El pla és millor que la pujada, però no ens n’adonem fins que no fem pujades. Traduït a la vida, la pujada és atur, malaltia, pena. La baixada és amor, feina, harmonia, bon rotllo. I el pla és l’absència d’atur, de malaltia i de pena. Per tant, no és neutre. És un regal. Però no te n’adones fins que no has patit...
Aquest dissabte surto a córrer... Els meus estimats amics, companys de muntanya, també sortiran i ens veurem de lluny. Quan t’han pres alguna cosa és quan valores, com mai, tornar-la a tenir.
Empar Moliner 2.5.2020