(arafa...)
(Nota prèvia de l'amanuense: on ella diu córrer, jo diria caminar)
... Tenim un cos ideat (diguem-ne així) per córrer... Córrer t’ensenya coses. O te les fa saber. Per exemple, que una baixada
és un regal, un regalàs dels déus. Una pujada, t'ho miris com t'ho
miris, estiguis molt o poc entrenat, és sempre una putada. I el que
aprens és que s’acabarà. S'acaba tard o d'hora. Els novençans no ho
aguanten i caminen. Els gats vells diuen: “Redueix, aguanta, mira’t
aquell arbre d’allà, és el final, s'acaba, s’acabarà”. Per tant, el
pla no és ni baixada ni pujada, però no és neutre. La lliçó és aquesta.
El pla és millor que la pujada, però no ens n’adonem fins que no fem
pujades. Traduït a la vida, la pujada és atur, malaltia, pena. La
baixada és amor, feina, harmonia, bon rotllo. I el pla és l’absència
d’atur, de malaltia i de pena. Per tant, no és neutre. És un regal. Però
no te n’adones fins que no has patit...
Aquest dissabte surto a córrer... Els meus estimats amics, companys
de muntanya, també sortiran i ens veurem de lluny. Quan t’han pres
alguna cosa és quan valores, com mai, tornar-la a tenir.
Empar Moliner 2.5.2020
