(arafa...)
Anem a pams amb l'anàlisi del llenguatge. Primer. Els líders i els
'influencers', es diu, van enganyar quan van dibuixar escenaris de
futur. Mentida. En tot cas van aplicar els seus raonaments a uns
escenaris incerts que es derivaven de l’aplicació d’uns suposats
principis democràtics diferents dels que després han prevalgut. O, més
ben dit, s'han imposat...
Segon retret. “La ingenuïtat d'uns resultava propera a la
irresponsabilitat”. No. Les coses es poden complicar fins al límit quan
el terreny de joc no està equilibrat i l'àrbitre va a favor d'una de les
parts. Cap sorpresa. El temps, a més, juga en contra del dèbil... . L’'statu quo' sempre té avantatge. Qui ha de demostrar a la seva gent
que el canvi suposarà una millora és la part que diu que es vol separar i
sortir de la dependència. Entre aquesta gent sempre hi conviu, a més,
un grup advers al risc: el que es beneficia de la situació i vol
conservar-la a conveniència; i també hi perviu la por dels que dubten
amb raó de si el sacrifici present val la pena a canvi dels avantatges
futurs que es plantegen...
Finalment, trobem l’argument de les societats dividides. Sí. Divisió que ara emergeix però que en realitat ja existia...
Guillem López Casasnovas 25/9/2019
