(arafamésdunany)
 El nacionalisme va rebre la legitimació democràtica 
ordinària per governar, però no la legitimació democràtica 
extraordinària per obrir el procés constituent d’un nou estat. Va 
disposar de la majoria parlamentària per formar govern, però no de la 
majoria social que hauria sigut necessària per a una declaració 
unilateral d’independència.
 En les eleccions del 21-D
 el cos electoral català s’ha tornat a expressar de la mateixa manera 
que ho ha fet des del 2012, tant en les convocatòries legals com en les 
il·legals del 9-N (2014) o de l’1-O (2017). No sembla previsible que ho 
hagi de fer de manera diferent en el futur immediat. Els partits 
polítics catalans hauran d’acostumar-se a fer política en aquestes 
condicions.
Javier Pérez Royo