(arafamésdunany)
El nacionalisme va rebre la legitimació democràtica
ordinària per governar, però no la legitimació democràtica
extraordinària per obrir el procés constituent d’un nou estat. Va
disposar de la majoria parlamentària per formar govern, però no de la
majoria social que hauria sigut necessària per a una declaració
unilateral d’independència.
En les eleccions del 21-D
el cos electoral català s’ha tornat a expressar de la mateixa manera
que ho ha fet des del 2012, tant en les convocatòries legals com en les
il·legals del 9-N (2014) o de l’1-O (2017). No sembla previsible que ho
hagi de fer de manera diferent en el futur immediat. Els partits
polítics catalans hauran d’acostumar-se a fer política en aquestes
condicions.
Javier Pérez Royo
