diumenge, 18 d’octubre del 2015

pd 545

AVUI, 3 de juliol del 2002
AI, L'ESTIMACIÓ SERVIL DELS PARES!...
Josep Varela

...
Quantes vegades s'haurà de dir als pares que els nens necessiten, precisament per formar la seva personalitat, tenir unes normes, i que l'obligació de complir-les és bàsica en la seva educació? Fins quan s'haurà de repetir als pares que quan els mimen, quan no saben dir que no als seus fills, els estan fent un pèssim favor?...
...
Convertir-se en esclaus dels capricis dels marrecs en lloc de fer-los anar per rengles raonables i clars és un dels principals errors de l'educació actual.
Naturalment que hem d'estimar els nostres fills! però mai d'una manera servil, mai deixant que siguin ells els que dictin les normes... S'ha de fer veure als pares que els nens clamen per tenir disciplina, encara que protestin en contra. Naturalment que ho fan, de protestar! És la seva manera d'expressar-se, però dins seu estan desitjant que el pare o la mare no transigeixin i els facin complir l'ordre donada. Si els pares, per mandra, por o comoditat, s'arronsen, el nen queda decebut... i una mica més mal educat.