...he de reconèixer que no se m'havia acudit aquesta necessitat de ser
representat a les sèries. Potser s’entendrà més si recordo quines eren
les sèries que jo mirava quan era infant o adolescent. ¿Fins a quin punt
m'hi podia sentir representat en aquells anys de crisi d'identitat?
Proposo un viatge a les sales d'estar dels anys seixanta: sofà d'escai,
llum de peu amb serrell i el Sagrat Cor damunt l'armari de
l'enciclopèdia. El primer que constato és que la llengua d'aquelles sèries no em
representava en absolut. Totes sense excepció eren en castellà... Les ficcions arribaven en castellà, i molt sovint en variants
sud-americanes... No ens
estranyàvem d'aquells doblatges, ja que els integrants de la meva
generació no havíem vist mai que el llenguatge de la ficció coincidís
amb el de la nostra vida quotidiana. De fet, a l'escola tot era en
castellà, no només els llibres, sinó també els nostres noms. No recordo
que aquesta diferència entre la llengua domèstica i la llengua de
cultura ens angoixés ni poc ni gaire. Ningú ens havia explicat què era
la diglòssia ni com s’originava. Vivíem en una dictadura militar,
sotmesos a l'arbitrarietat de la jerarquia, i si eres jove tothom tenia
el dret de dir-te el que havies de fer. Vist avui dia, sembla un món
estrany, però no l’hi trobàvem perquè era l'únic que coneixíem... (continuarà)
En aquest bloc aniré publicant petits resums, extractes de retalls que tinc guardats des de fa algun temps i que he decidit esparracar i llençar, o no, i que em vaga compartir amb qui pugui estar interessat.
divendres, 23 de setembre del 2022
E.E. 58 Sèries que no (em) representen 1
Vicenç Pagès Jordà,18.6.2022
Subscriure's a:
Missatges (Atom)