Piketty llança altres propostes. Primera: estendre el sistema implantat a Suècia i Alemanya de cogestió de les empreses entre accionistes i treballadors, amb la meitat dels seients dels consells d'administració ocupats per treballadors. Tant a les firmes grans com a les mitjanes i petites. Als països on s'ha provat, ha potenciat el desenvolupament econòmic.
Segona:
per corregir el fet que el 50% més pobre de la gent no té propietats,
crear una herència mínima o dotació de capital per a tothom...Per a Piketty, el fet que tothom disposi de 100.000 o 200.000 euros de
patrimoni canvia molt les coses: pots permetre’t rebutjar feines mal
pagades, pots arriscar-te a muntar el teu negoci...
Tercera: per fer aquests canvis de justícia econòmica, fiscal i mediambiental, no cal esperar a una unanimitat mundial... En resum, Piketty proposa un “accés igualitari de totes i tots a l'educació, al treball i a la propietat, i també, a més, amb una herència mínima per a tothom, independentment dels orígens de cadascú”. El que en Arcadi Oliveres sonava utòpic, en l’economista francès sembla tangible.
