(arafa9mesoso-)
El llenguatge reflecteix la visió del món d'una societat. No pas d'una
manera estàtica: quan la visió del món va canviant, canvia també d'una
manera espontània el llenguatge. Aquesta correspondència ha generat una
curiosa temptació: si el llenguatge és l’expressió d’una visió del món,
canviant el llenguatge canviarem la visió del món. Ens adonàvem que quan
les coses canvien, canvia també el nom de les coses. Doncs es va creure
que si es forçava un canvi del nom de les coses automàticament podríem
donar per canviada la realitat. Aquesta temptació ... la
van seguir perversament les diverses ideologies amb vocació de
totalitat, que es volien construir una realitat a mida (ho va retratar
molt bé Orwell). També l’ha tingut, cal suposar que amb objectius més
nobles, el moviment del políticament correcte (i ho ha retratat
Bradbury). No esperem fins que el canvi de la realitat provoqui un canvi
del llenguatge. Fem-ho al revés: canviem el llenguatge i així haurem
canviat la realitat (o ens ho semblarà). El resultat molt sovint
grinyola en la pràctica, com passa en tantes coses quan es posa el carro
davant dels bous o es vol fer passar el clau per la cabota.
Vicenç Villatoro Lamolla, 3.7.21
