dilluns, 14 de setembre del 2020

pd 1932 Més Montserrat Roig que mai

 

(arafa...)
... a Catalunya hi ha una revolució democràtica en marxa que ha despullat i jutja aquest estat postfranquista, i és natural que un estat amb una ideologia així persegueixi els dirigents democràtics... Però confesso que no esperava un retrat tan en blanc i negre de la societat espanyola i més concretament dels seus intel·lectuals. Són precisament aquestes persones les que millor representen el desastre moral d'una societat espanyola tancada en un projecte nacionalista al servei dels interessos de l'oligarquia de la cort. La revolució democràtica catalana ha retratat a tothom...
“Hi ha qui voldria que Barcelona fos separada de Catalunya amb un mur semblant al que hi havia a Berlín. Són els que estimen furiosament la ciutat però no en volen saber res, del país. Una dicotomia artificial, potser perquè somien una ciutat definitivament castellana, amb totes les gràcies que no té Madrid” (Montserrat Roig). Una reflexió que despulla les relacions de poder ocultes sota discursos progres, i que despulla, també, el neoliberalisme que ens nega la condició de ciutadans d'un país nostre i ens redueix a súbdits d’aquest Estat monàrquic, que ens pren el sentit comunitari i la pertinença i ens vol simplement votants, consumidors d'un producte en el mercat electoral, confosos habitants d'un gran supermercat separat del país... Montserrat Roig no només era barcelonina, també era ciutadana catalana i sentia amor pel seu país. Tota la seva obra és una obra descolonitzada, com a dona, com a catalana i com a antifeixista...
Suso de Toro
(Llegeix tot l'article a: https://www.ara.cat/opinio/Montserrat-Roig-suso-toro_0_2186181415.html )