(arafa...)
... a Catalunya hi ha una revolució democràtica en marxa que ha despullat i
jutja aquest estat postfranquista, i és natural que un estat amb una
ideologia així persegueixi els dirigents democràtics... Però confesso que no esperava un
retrat tan en blanc i negre de la societat espanyola i més concretament
dels seus intel·lectuals. Són precisament aquestes persones les que
millor representen el desastre moral d'una societat espanyola tancada en
un projecte nacionalista al servei dels interessos de l'oligarquia de
la cort. La revolució democràtica catalana ha retratat a tothom...
“Hi ha qui voldria que Barcelona fos separada de Catalunya amb un mur
semblant al que hi havia a Berlín. Són els que estimen furiosament la
ciutat però no en volen saber res, del país. Una dicotomia artificial,
potser perquè somien una ciutat definitivament castellana, amb totes
les gràcies que no té Madrid” (Montserrat Roig). Una reflexió que despulla les relacions
de poder ocultes sota discursos progres, i que despulla, també, el
neoliberalisme que ens nega la condició de ciutadans d'un país nostre i
ens redueix a súbdits d’aquest Estat monàrquic, que ens pren el sentit
comunitari i la pertinença i ens vol simplement votants, consumidors
d'un producte en el mercat electoral, confosos habitants d'un gran
supermercat separat del país... Montserrat Roig no només era barcelonina, també era ciutadana catalana i
sentia amor pel seu país. Tota la seva obra és una obra descolonitzada,
com a dona, com a catalana i com a antifeixista...
Suso de Toro
(Llegeix tot l'article a: https://www.ara.cat/opinio/Montserrat-Roig-suso-toro_0_2186181415.html )