Heu acabat, finalment, els estudis. Heu sortit, per fi,
de casa dels pares. Teniu una feina que no es paga gaire, és cert, però
com que tampoc teniu massa despeses, encara us arriba per anar al cine o
a prendre alguna cosa amb els amics, o fins i tot per viatjar una mica.
Podeu anar on vulgueu sense demanar permís ni informar els pares,
tornar a l’hora que vulgueu, anar-vos-en al llit quan us doni la gana,
menjar el que vulgueu o no menjar. I de cop i volta un dels dos diu: “I
si tinguéssim un nen?”
Una criatura? Per què? ¿Per
cuinar més, fregar més el terra, rentar més roba? ¿Per canviar uns
quants milers de bolquers cagats en els pròxims tres anys? ¿Per gastar
en bolquers, roba, menjar, llibres i excursions de l’escola el que abans
destinàveu a oci i diversió? ¿Per no poder sortir a la nit durant anys,
però igualment no poder dormir? ¿Per anar de vacances només a llocs
segurs, propers i baratets, sempre sentint al cotxe “Quan arribarem?
Tinc pipí! Quan arribareeem?”? ¿Per no poder fumar ni beure i haver de
menjar fruita i verdura per donar exemple?...
Carlos González