dissabte, 16 de gener de 2016

pd 627

ARA, 2 de juny del 2011
LES FOGUERES ENCESES (i 3)
Patrícia Gabancho

(... continua i acaba)
... Els aborigens s'han sentit orfes. I a sobre desproveïts d'una cosa tan elemental com és el paisatge. La immigració arriba com una allau i ho canvia tot: els pobles, el barri; ja no ets a casa... és el paradís perdut. La immigració espanyola va provocar aquest canvi en infinites ciutats ara metropolitanes i mai he sentit un mot de reconeixement per als catalans que van veure desaparèixer el seu món. Ara són els antics immigrants espanyols els que veuen fondre's el propi paisatge i ningú els està dient: "No saps com t'entenc". "És que no s'integren", diuen (i ho solen dir en castellà): miri, no tothom en té la voluntat. Amb una convivència correcta n'hem de tenir prou, perquè la clau és la segona generació.
Si no reconeixem que la població en contacte és la que fa l'esforç més gran i tampoc no li expliquem que la immigració costa diners, però que són diners ben invertits per a un futur que ens iguali a tots i que tots puguem compartir, estem fent la feina als Anglada i als García Albiol. De vegades les bones intencions acaben encenent les fogueres. Siguem honestos, siguem generosos, siguem rigorosos. La veritat sempre és millor que la demagògia: que no ens faci por predicar-la.