dimarts, 8 de desembre del 2015

pd 593

ARA ... 2012?
LA INDIGNACIÓ PERSISTEIX
Carlota Camps Farré

D'aquell gran col·lectiu ciutadà que van prendre el nom d'indignats, que un dia es van plantar al carrer i van decidir canviar el món, ja només en queda silenci. El 15-M va ser un crit a l'esperança i al canvi, però ben poc ha durat. El moviment ha anat degenerant i perdent força, fins al punt que, amb menys d'un any de vida, ha quedat gairebé en la penombra, oblidat, en silenci.

El moviment ha callat, perquè ja no els queda res a dir. Tenien uns bons ideals, tenien força, tenien esperança i voluntat, però no ho han sabut conduir a bon port. Els unia el rebuig al sistema establert, però els desunia la gestió del nou sistema. La gent ha perdut l'esperança en un moviment que no ha sabut convertir cap dels seus problemes en accions reals. Molta revolució, però poca efectivitat.

La població segueix igual d'indignada, o més, però s'ha adonat que aquest no era el camí. El que ha desaparegut és el moviment en la forma que va prendre, però no pas el sentiment.