A la Constitució, la llei general penitenciària i els documents del
govern espanyol, al definir els objectius del sistema penitenciari, el
terme que més surt és reinserció social. Es parla també de rehabilitació “per preparar-se amb èxit per a la nova vida que els espera quan surtin”. I es fa servir menys reeducació, un terme de ressò orwellià i totalitari. La paraula que no surt mai, en cap paper, és penediment.
Segons els textos, l'objectiu del sistema penitenciari no és que la
gent es penedeixi. (Ho era dels tribunals inquisitorials que volien que
els heretges abjuressin dels seus errors.) En conseqüència, seria
incomprensible que ara el Suprem negués el tercer grau als presos
polítics dient que no han assolit els objectius demanats. No se'ls pot
demanar penediment, perquè no és un objectiu. Reinserció en la societat?
Rehabilitació per tornar-hi amb èxit? Ho tenen de sobres, perquè mai no
han deixat d'estar inserits en la seva societat: són a la presó per
això. Els objectius teòrics proclamats es compleixen amb escreix. Si
se’ls demana una cosa que no consta en els objectius deu ser perquè, més
enllà dels escrits, algú pensa que les presons no són per rehabilitar i
reinserir, sinó per castigar, humiliar i forçar la rendició.
Vicenç Villatoro
