Aquest
ha estat l’estiu de la mort de Michela Murgia... Aquesta
dona, escriptora sensible i brillant, activista feminista i
antifeixista i independentista sarda, ens va deixar per un càncer
fulminant als cinquanta-un anys. I després parlen de justícia divina. A
l'última entrevista, coneixedora ja del seu final proper, deia: “Tinc
cinquanta anys, però he viscut deu vides. He fet coses que la gran
majoria de la gent no fa en tota la seva vida. Coses que ni tan sols
sabia que volia fer. Tinc records preciosos", va dir en aquella mateixa
entrevista. Quan el periodista li va preguntar com volia ser recordada,
l'escriptora va respondre: "Recorda'm com vulguis. Mai no he pensat a
mostrar-me diferent de com soc per agradar a algú. Crec que fins i tot
els que m'odien han estat útils per definir-me. Me'n vaig havent
acumulat moltes vivències. Em considero molt afortunada. He conegut
molta gent meravellosa. No és cert que el món sigui lleig; depèn de què
fas tu amb el món"... Cinquanta-un anys. Tantes lluites per fer, tants llibres per escriure. I
encara aquest últim gest de coratge de reconèixer que se sentia
afortunada, que la vida és bonica i el món un lloc fabulós segons què hi
facis...
Sílvia Soler, 2.9.2023
