(arafa<d'1any)
Els mals
presagis d’ineptitud i impotència es compleixen dia a dia. Els
nouvinguts a la política agafen ràpidament els pitjors vicis sectaris
dels qui els van precedir i la seva novetat, si de cas, és un
transversal deix populista destinat a acontentar a les xarxes la
parròquia de fidels... La llei de la selva, guanya qui crida i s’emprenya més. Impera la cacera
de bruixes, malpensar de l’altre per sistema, crear-se enemics com a
mesura de la pròpia i infausta vàlua. Un fàstic, vaja... La política i l’àgora pública estan en hores baixes. Però no estan
millor les elits econòmiques, que pensen poc o gens en termes de progrés
comú...
I la cultura? Doncs també fa aigües: els creadors amb prou feines poden sobreviure, els acadèmics amb prou feines fan la viu-viu. La gent s’ha replegat a casa, en el millor dels casos amb un modest objectiu individual. Ja vindran temps millors, ara no es pot fer res...