(arafa<d'1any)
"La policia identifica independentistes i antisistema en els aldarulls per Pablo Hasél", diu un titular d'El País. I votants del PSOE? I fans de Joc de trons?
¿Hi havia vegetarians, entre els que cremaven contenidors, o eren tots
carnívors? Mitjans que editorialitzen solemnement a favor de la cohesió
social, i en contra de les fractures, després no passen ànsia de
criminalitzar ideològicament determinats col·lectius. Perquè si tots no
eren independentistes, aleshores la resta eren unionistes: apareixerien,
en un titular? De fet, un cop a dins es parla "d'amalgama violenta" i
de "joves de perfil divers". I s'admet en el text que "no es reclama la
independència ni els càntics heretats del Procés, més enllà del clàssic
«premsa espanyola manipuladora»"... Amb la filiació política caldria ser prudents, perquè, si no,
s'alimenta la idea que el conjunt de l'independentisme és violent, quan
ho és només una minoria (com també ho deu ser una minoria dels votants
del PSOE, dels fans de Joc de trons o dels vegetarians)... Hi ha una instrumentalització molt espúria d'aquests episodis. Els
mitjans han de condemnar la violència, i tant. Ara bé, al costat han
d'explicar les causes que afavoreixen la seva aparició. I, de passada,
examinar si formen part de l'equació. Altrament no és condemna, sinó
hipocresia.
Àlex Gutiérrez, 20.2.2021
