dimarts, 30 de juny del 2015

pd 449

TRIUNFO, núm. 629 del 19/10/1974 pàgs. 30 a 35
"EL CREPÚSCULO DE LOS PADRES"
Jean Francis Held

Ha arribat una nova època: els fills han superat el vell conflicte de les generacions. Ja no s'oposen als pares: els ignoren. És la fi del pare-model...

Sota l'aparença trivial de drama domèstic sense cap importància, la ruptura entre pares i fills destrueix tota continuïtat, talla el fil entre el passat i el futur...

La família és més un gresol de relacions afectives que una cèl·lula d'interessos econòmics, forçosament cada cop més fràgils, donat que el pare és cada cop menys present i per tant és menys percebut materialment i simbòlicament..

Segons Margaret Mead (Le fossé des generations, Denöel) els joves ja no tenen en compte els seus pares per dominar el futur, són immigrants del temps, projectats de sobte en una nova època. Estan més nus i desvalguts que un jueu de Besaràbia abandonat a Chicago... però "Cal educar amb alegria a fills desconeguts per a un món desconegut".

dilluns, 29 de juny del 2015

pd 448

TRIUNFO, núm. 723 de 4 de desembre de 1976
LA REVOLUCIÓN IGNORADA
Miguel Salabert
   Una illa democràtica en l'ensenyament espanyol.

A la "Escuela Profesional 1º de Mayo", del madrileny barri del "Pozo del tio Raimundo", situada a les antípodes del sistema educatiu majoritari,.... totes les decisions es prenen democràticament per votació a mà alçada... el preu és ser una illa. En això radica la seva grandesa. I la seva misèria...
...
L'escola es quasi tan pobre com el barri en el que està arrelada.

Aquí un professor no és més que un alumne. És el primer que s'ensenya als alumnes. I no amb discursos, sinó a la pràctica quotidiana...

Els alumnes treballen i estudien com a pocs llocs, perquè s'exigeixen a ells mateixos més del que nosaltres (els professors) els exigim...

A la "Escuela 1º de Mayo" es forma a obrers conscients i solidaris amb la seva classe, no a individualistes ni a desclassats...

diumenge, 28 de juny del 2015

pd 447

EL PERIÓDICO, ...... 1979? (anunci)
EL PROFESOR AYUDA A TU HIJO. AYÚDALE TÚ A ÉL.
Ministerio de Educación y Ciencia

Els professors no hi són només per ensenyar als teus fills. També poden col·laborar amb tu i ajudar-te a donar-los una millor educació.
Coneix-los. Parla amb ells de tant en tant. Són professionals, però sobretot han triat aquesta carrera per una autèntica vocació de donar-se als altres.
Per això són qui millor poden conèixer i orientar els teus fills després de tu, naturalment.
Comparteix amb ells els teus dubtes, les teves inquietuds, els teus problemes.

dissabte, 27 de juny del 2015

pd 446

TRIUNFO número 834 de 20 de gener de 1979
LOS FILICIDIOS
Cristina Peri-Rossi

... Els nens, productors en potència, són, en realitat, àvids consumidors. ¿Ho són, o els hem fet així?...
...
Aquestes són les formes elaborades del filicidi: la liquidació de la fantasia; la imposició, des de ben petits, d'estereotips socialment prestigiosos. I encara totes les formes brutals d'agressió a la infància...
...
Com que difícilment sortiran al carrer amb pancartes el 1979, any que se'ls dedica, els adults podríem demanar algunes coses per a ells. Per exemple: que només se'ls concebi per amor, i no per casualitat, accident o descuit. Que no se'ls segresti, sota el règim feixista de torn... que no es torturin els pares davant dels seus fills (una petita delicadesa o magnanimitat), o que per amor als fills - ja que no a les mares - no es torturi a dones embarassades.
I si no fos demanar massa, podríem aspirar a una societat que protegís els drets dels infants, protegint els dels adults... Per ser pare o mare, fisiològicament parlant, només és necessari haver arribat a la pubertat... Homes i dones infeliços, amb problemes no resolts, engendraran fils i filles dissortats...

divendres, 26 de juny del 2015

pd 445

TRIUNFO número 717 de 23 d'octubre 1976
UNA NUEVA ESCUELA PÚBLICA
Valeriano Bozal

L'infant ha de ser educat en l'acceptació i el respecte de la pluralitat d'idees, ha de rebre un ensenyament anti-dogmàtic, doncs és només així com arribarà a ser-ho ell també...

L'escola pública ha d'establir-se a nivell de tot l'Estat, i per això sembla necessari pensar en una planificació global que, tanmateix, no exclogui les realitats nacionals, sinó que, el contrari, les potenciï...

El sistema d'escola pública no tindria cap interès si fos una mera proposta utòpica, irrealitzable. Però, pel contrari, és una necessitat realitzable i el deteriorament del vigent sistema d'ensenyament no fa més que evidenciar aquesta necessitat...

dijous, 25 de juny del 2015

pd 444

TRIUNFO, número 709 del 28 d'agost de 1976
LA ESCOLA D'ESTIU: 
MAESTROS PARA LA DEMOCRACIA (i 2)
Montserrat Roig

Un barco de llibertat

... Sis mil mestres s'han inscrit a la XI Escola d'Estiu, el doble que l'any passat. El primer any foren 150 els mestres-alumnes que van passar per allí. Sense cap selecció prèvia, mestres de totes les edats han conviscut durant quinze dies sota la calor sufocant del juliol barceloní. El deu per cent dels alumnes eren no catalans. Andalusos, bascos, aragonesos, castellans, etcètera, descobrien, de sobte, el que conformava la societat catalana i acceptaven, sens regatejos de cap mena, que la llengua utilitzada en tot moment fos el català.... Els tòpics contra Catalunya, alimentats fora d'ella per anar, en realitat, contra tots els pobles que formen l'Estat Espanyol, es van esvair a l'Escola d'Estiu... Aquest ambient, entre nanterrià i surrealista, fou el que sorprengué al filòsof Althusser qui, ingènuament, va creure que Catalunya estava "alliberada"...
...
Unes mil cinc-centes persones assistiren a l'assemblea final de la XI Escola d'Estiu. On es va ratificar el document "Per una nova escola pública",encara que va triomfar una important esmena on es deia que s'ha de tendir a la desaparició de l'escola privada. Segur que suscitarà grans polèmiques: la necessària abolició de l'escola privada pot provocar grans col·lapses en l'organització educativa dels propers anys. L'esmena fou aprovada per 595 vots a favor i 526 en contra...

dimecres, 24 de juny del 2015

pd 443

TRIUNFO, número 709 del 28 d'agost de 1976
LA ESCOLA D'ESTIU: 
MAESTROS PARA LA DEMOCRACIA (1)
Montserrat Roig

Una mica d'història
... el 1965 pretenien ni més ni menys que retallar distàncies amb la tradició pedagògica truncada des del final de la guerra civil. Quatre dècades d'una política educativa paral·lela als interessos i a les necessitats del poble català, van desaparèixer per obra i gràcia d'unes lleis i decrets que no foren promulgades per que sí... La descatalanització de l'escola a Catalunya fou brillantment aconseguida a base d'enviar mestres des d'Extremadura i Castella, des de la zona dita "nacional", per suplir les vacants dels mestres catalans depurats. Aquests nous funcionaris, la majoria, compliren amb gran interès i dedicació llur missió de transmissors entusiastes de la ideologia centralista i anti-republicana: ignoraren sistemàticament la llengua, la història, la cultura catalana, deformaren o ho intentaren, la ment de les noves generacions i sembraren en la moral dels seus alumnes un subterrani però persistent sentiment de culpa i frustració...

Per una nova escola pública
A partir dels seixanta, comencen a néixer i desenvolupar-se una sèrie d'escoles finançades privadament que garantien una educació laica i catalana... Aquests mestres arribaren a la conclusió que l'escola ha de ser pública, gratuïta i laica. Per descomptat, anaven contra l'escola estatal, centralista i mediatitzada per la seva pròpia estructura burocràtica...

Calia formar els mestres: així va néixer l'Escola d'Estiu de "Rosa Sensat". Durant onze anys ha dut a la pràctica l'axioma de que tot bon mestre ha de fonamentar-se ne tres pilars científics i humans: el psicològic, el sociològic i el pedagògic...

(continuarà...)

dimarts, 23 de juny del 2015

pd 442

TRIUNFO, número 677, 17 de gener de 1976
UNA SALIDA PARA LA EDUCACION
Carlos París

(Parlant de la Ley General de Educación de l'any 1970)
... l'intent de modificar la nostra situació educativa ha ensopegat amb tres fronts principals: l'econòmic... el polític-ideològic... i la natural inèrcia dels hàbits generats...
La conclusió sembla clara: l'actual Estat espanyol no disposa de la capacitat necessària per enfrontar una veritable reforma educativa que posi remei a les nostres deficiències tradicionals... 
... un Estat econòmicament dèbil en el marc d'un capitalisme depenen de l'exterior en molts sectors, i l'interès del qual per elevar el nostre nivell educatiu i investigador és forçosament reduït.
La sortida d'aquesta situació només es pot trobar a nivell òptim en un Estat socialista, dipositari i distribuïdor de la riquesa nacional, segons l'interès de la comunitat, considerant l'educació com un servei públic prioritari...
... 
Socialització, llibertat, democratització descentralitzadora serien les decisions polítiques bàsiques que posarien en mans populars un aparell educatiu que fins al dia d'avui els ha  estat sostret.

pd 441

Imatge inserida 1

diumenge, 21 de juny del 2015

pd 440

TRIUNFO, número 677, 17 de gener de 1976
ETICA Y DERECHOS HUMANOS
Enrique Tierno Galván

... ¿La lluita per superar i destruir la classe burgesa i l'instrument que preferentment fa servir, és a dir, l'Estat burgés, exigeixen la destrucció o la reducció dels drets humans?...
... el capitalisme genera les seves pròpies antinòmies com ideologia i com institucions, i la principal d'aquestes antinòmies són els drets humans...
... a les societats determinades pel mercat capitalista o neocapitalista, el procés del socialisme passa per l'absolut respecte a les institucions democràtiques que regulen i protegeixen els drets humans... que són l'expressió de la ideologia ètica que farà possible el desenvolupament del socialisme i la superació del sistema capitalista... 
...
En l'etapa actual del capitalisme, les contradiccions internes són gegantines i a la cresta de l'ona d'aquestes contradiccions hi ha els drets humans...

dissabte, 20 de juny del 2015

pd 439

TRIUNFO, 26 de juliol del 1975
LA EDUCACIÓN PREESCOLAR: UNA DOBLE NECESIDAD (i 2)
Mª Victoria Abril y Mª Jesús Miranda

... continua

"Es pretén a vegades que la família moderna representa una defensa contra les pressions totalitàries i de masses. Això és cert en  el millor dels casos: quan els pares coordinen amb habilitat l'autoritat i l'afecte... En general, la família constitueix la "corretja de transmissió" a través de la qual es trameten als pares les pressions totalitàries cap a la conformitat que reben els fills" (Barrington Moore, Jr.:"Poder político y teoria social". Anagrama. Barcelona, 1969. Pàgina 150)...
... La civilització actual ja ha demostrat que és eficaç: els homes han posat el peu a la Lluna. Però s'ha mostrat també profundament insolidària: milions de nens moren cada any de fam i de misèria.
Pensem que la font d'aquesta insolidaritat la trobem en la nostra forma diària de viure, en un individualisme que no és compatible amb una societat de dimensions mundials. Tancats en els nostres petits apartaments, els homes d'avui dia amb prou feina podem conèixer com a tals a tres o quatre persones. La resta són els nostres enemics en la competició o simplement objectes animats que ens proporcionen coses. La família extensa, el veïnat, la parròquia, els amics "de tota la vida", han desaparegut de la vida urbana...
... Un sistema d'educació preescolar en el que les tècniques pedagògiques s'utilitzin per fer individus racionals i lliures, no estaria en contra de cap humanisme conegut. Però contribuiria al desvetllament de personalitats autònomes capaces d'enfrontar-se a les pressions totalitàries i milloraria realment la igualtat d'oportunitats educatives.

divendres, 19 de juny del 2015

pd 438

TRIUNFO, 26 de juliol del 1975
LA EDUCACIÓN PREESCOLAR: UNA DOBLE NECESIDAD (1)
Mª Victoria Abril y Mª Jesús Miranda

... La família nuclear reduïda, literalment tancada en una diminuta llar urbana, no és el millor ambient per que es desenvolupi un ésser humà de dos o tres anys. Coneix tan poques persones que la seva dependència afectiva de la mare arriba a ser total, fet agreujat per la maternitat sobreprotectora tan freqüent entre nosaltres... no té germans de la seva edat amb qui jugar, i la falta de contacte amb altres nens dificulta el desenvolupament del seu sentit de la solidaritat i la cooperació... coarta les seves possibilitats de descobriment del món exterior... la seva iniciativa, la seva imaginació queden definitivament limitades... A més, el sistema jeràrquic i autoritari predominant, fa que el nen creixi en un ambient d'autoritarisme cec que destruirà el seu sentit crític...
...
"És en el frec a frec amb els seus semblants que adquirirà de mica en mica la seva independència i autonomia, el sentit de la reciprocitat, de la solidaritat, de la justícia, de totes aquestes qualitats indispensables per la vida en grup i per la cooperació. Les ignora en principi i no podria aprendre-les només dels adults" (Berthe Raymond-Rivier: "El desarrollo social del niño y del adolescente" Ed. Herder. Barcelona 1971. Pàg. 86)

continuarà...

dijous, 18 de juny del 2015

pd 437

DESTINO, 12 d'abril de 1975
LA SUBVERSIÓN PARALELA (i 2.3)
Armando Segura

(Arquetipus de mestres i 2)

El mestre-jutge
Com a jutge, el mestre imposa premis i càstigs.

El mestre-investigador-poeta
No és fàcil que al mestre se li perdoni la rutina. La simple transmissió del saber no acaba de convèncer l'alumnat...
Tanmateix, les estructures educatives no permeten a l'ensenyant ser una altra cosa, o ¿és que algú pot ser tantes coses, capatàs, capellà, policia, jutge... i tenir temps per a  investigar?

El mestre-ensenyant
Aquesta és l'última i residual funció del professor, ensenyar al que no sap. Això és el que quedaria després de reduir les funcions anteriors que específicament no li corresponen. Reduir el mestre a un simple ensenyant ja és per sí mateix revolucionari ja que pressuposa un procés "secularitzador", "desamortitzador"... I, tanmateix, un mestre simplement ensenyant seria ara per ara irreconeixible per nosaltres...

Ara bé, si arribem a la depuració, a la destil·lació del pur ensenyant "alliberant-lo" de les seves anteriors impureses, serà només perquè aquells poders son ja superflus, és a dir, perquè els alumnes de l'època que tenim a sobre seran capaços d'aprendre espontàniament i lliure sense coaccions, sense pares, capellans, ni capatàs...

dimecres, 17 de juny del 2015

pd 436

DESTINO, 12 d'abril de 1975
LA SUBVERSIÓN PARALELA (2.2)
Armando Segura

(Arquetipus de mestres 1)

El mestre-pare
Tots els poders del pare són delegats en el mestre que és tutor dels seus alumnes durant més hores que el propi pare... El mestre-camarada és cosa molt nova i no crec que qualli... En un altre sentit, el mestre és pare-obrer en tant reprodueix constantment la força de treball seleccionada per a la societat que el sosté...

El mestre-capellà
Quan es diu - no sense sorna - que el magisteri és un sacerdoci, es diu una gran veritat. L'alumne veia el mestre com un pontífex - un faedor de ponts - entre la ciència i els homes, algú que es sacrifica per tots...

El mestre-capatàs
o "encarregat de personal". Ell governa i vigila aquesta força de treball que creix i creix. Ell, en especial, passa llista...

El mestre-policia
El professor vigila, està a l'aguait, a vegades fins i tot provoca a l'alumne per tal que "caigui en falta", el professor fitxa, interroga, tanteja, psicològicament pot inclús - seria terrible - torturar...

(continuarà)

dimarts, 16 de juny del 2015

pd 435

DESTINO, 12 d'abril de 1975
LA SUBVERSIÓN PARALELA (2.1)
Armando Segura

La història d'Europa des del segle XI és la història de la crisi del principi d'autoritat. La revolució proletària és només l'última etapa d'aquesta història que ha tingut coma motor la introducció del diner a Occident. El diner - ramera universal, segons Marx - i el comerç, la seva alcavota, són els màxim responsables de totes les crisis de tots els principis d'autoritat existents...

Totes les revolucions neixen de la contradicció entre la consciència moral de que tots els homes som iguals i la consciència real de que tots els homes som diferents. La revolució neix com a reacció en front d'un poder absolut que concentra en sí mateix totes les funcions i cau a plom sobre les minses resistències dels homes que descobreixen la seva força en la solidaritat.
Analitzem els poders que, fins fa ben poc, estaven concentrats en el mestre, poders que són tants que han provocat l'actual reacció igualitària...

El mestre-pare
El mestre-capellà
El mestre-capatàs
El mestre-policia
El mestre-jutge
El mestre-investigador-poeta
El mestre-ensenyant
(Arquetipus de mestres dels que parlarem en els propers "papers")

dilluns, 15 de juny del 2015

pd 434

PRESÈNCIA .... gener? 1992?
PERFECTES DESCONEGUTS (i 2)
Pau Lanao

Són joves o radicals però no volen saber res de la revolució dels seus pares. Tenen mala fama entre els adults, que diuen que no es entenen perquè en realitat, tot i que hi conviuen cada dia, són uns perfectes desconeguts.

... un dels problemes de l'adolescència a les societats occidentals és que aquesta etapa s'allarga molt, els nois viuen amb els pares fins que són molt grans, i el mateix conviure provoca tensions. Si tu tens un fill que té peles, que s'independitza i fa la seva pròpia via, és més fàcil acceptar-lo com a adult...
"... el fet radicalment nou d'una adolescència obligatòria i de llarga durada, que acabarà en un llarg període de joventut... els seus actes tenen molt a veure amb la recerca de la identitat, amb la pressió del grup o amb la necessitat d'afirmació, amb l'estímul derivat de la publicitat, amb la frustració del que mai podrà accedir al plaer que li venen, amb el seguiment d'una moda..." (Jaume Funes)
"... No es pot dir que la gent jove d'ara és molt més conflictiva que mai. Els estudis, el seguiment que se'n fa, ho desmenteixen rotundament" (Josep Vila)

diumenge, 14 de juny del 2015

pd 433

PRESÈNCIA .... gener? 1992?
PERFECTES DESCONEGUTS (1)
Pau Lanao

Són joves o radicals però no volen saber res de la revolució dels seus pares. Tenen mala fama entre els adults, que diuen que no es entenen perquè en realitat, tot i que hi conviuen cada dia, són uns perfectes desconeguts.

"... hi ha una equivocació bàsica: pensar que si un nen té tot el que desitja serà un adolescent feliç, i això no és cert. Una part de la felicitat també és desitjar coses que no es tenen, és més, si un nen ho té tot, segurament desitjarà coses que no estan al seu abast... Per contra, si un nen té algunes coses, però se li deixa un espai al seu desig de coses normals que pot obtenir... potser aquest nen lluitarà per aconseguir-les... 
... el nen que ho té tot mai no lluitarà per obtenir una bona feina, sinó que esperarà que n'hi donin una, perquè ha après que el control es realitza des de fora, i tot es dóna des de fora sense que ell s'hagi d'esforçar per aconseguir res. És evident que no es pot esperar que quan sigui jove s'espavili, comenci a buscar i tingui èxit, no hi està acostumat..." (Maite Pi) 

dissabte, 13 de juny del 2015

pd 432

EL PUNT / 16 d'octubre del 2008
CARTA OBERTA ALS MEUS EXALUMNES
Dolors Cabratosa

Hola, estimats!: Avui em jubilo de mestra i avui tinc por; la mateixa por que tenia cada començament de curs quan venia a rebre-us a la fila i us veia amb aquelles cares de sorpresa, d'il·lusió, de no sé què... i m'infoníeu molt de "respecte"... 

He fet de mestra. I he après molt de tu perquè el teu pensament és immensament ric. I t'he volgut escoltar, encara que massa vegades he manifestat sordesa... I et recordo quan has exercit la teva obligació de "provocar" però també has entès la meva obligació d'exercir l'autoritat. I he confiat en tu perquè ets una gran persona...

I hauria hagut de deixar que t'equivoquessis més vegades perquè, quan rectifiques, creixes com a persona. I quan t'he reprès hauria hagut de fer-ho amb més fermesa, més cordialitat, més tolerància, més..., menys agressivitat, menys permissivitat, menys...

I  he viscut moments de felicitat quan he vist que "creixies" i entenies moltes situacions que ens provoca la quotidianitat de la vida. I em sap greu quan has fet veure que no em coneixies perquè en el teu interior hi deu haver algun calfred de mals averanys... I estic contenta quan, en algun indret determinat, jo no t'he reconegut i tu has vingut a escometre'mI sempre t'he volgut tractar com a persona única i irrepetible... 

divendres, 12 de juny del 2015

pd 431

ARA, dissabte, 14 de gener del 2012
EL VALOR DELS DOCENTS
Nicholas D. Kristof

... Un estudi recent, fruit d'una recerca que ha fet època, subratlla que la diferència entre un bon i un mal professor dura tota la vida...
Un bon professor de primària tindrà un gran impacte econòmic en la vida professional dels alumnes...
Els professors excel·lents no sols feien pujar considerablement les notes obtingudes a les proves, sinó que també deixaven els alumnes amb més bones perspectives per a la vida...
En canvi, un mal professor produeix els mateixos efectes per a l'alumne que fer campana el 40% del curs...

dijous, 11 de juny del 2015

pd 430

T.E. .... 2010
L'ÉXIT ESCOLAR ESTÀ DETERMINAT PER LES EXPECTATIVES ACADÈMIQUES DEL PROPI ALUMNAT
Evaluación General de Diagnóstico 2010

L'informe conclou que el que té més influència en els resultats no és el centre escollit per a estudiar, ni la repetició de curs, ni la comunitat autònoma on es viu, sinó les pròpies expectatives educatives de l'alumne i el que passa dintre de l'escola i de l'aula (és notable la importància de la relació alumne/professor o de les actituds dels alumnes, els seus professors i els seus companys). També influeix l'índex del context social, econòmic i cultural que envolta l'estudiant, el nivell d'estudis dels pares i el nombre de llibres que hi ha a casa...

El sistema educatiu ha de tenir més flexibilitat ja que no existeixen expectatives de millora en els resultats educatius de l'alumne repetidor...

dimecres, 10 de juny del 2015

pd 429

EL PUNT dissabte, 16 de febrer del 2008
FUNCIONARIS EN CONFLICTE
Enric Ramionet

... Mals temps per a la justícia retributiva i per a l'activisme laboral en genèric. I per als funcionaris, les seves seguretats i les seves reivindicacions. Vivim encara, com als noranta, sota l'influx del desenllaç de la guerra freda. El desprestigi d'allò que es va anomenar socialisme real va afeblir també les certeses socialdemòcrates i des d'aleshores els mots victoriosos són privatització, desregulació, mercat o competències. Són paraules, es veu, sense ombres que il·luminen el nostre trànsit cap al futur. Broten, segurament, d'algunes mesquineses profundes de la nostra naturalesa però a criteri dels cranis privilegiats d'ara són mots molt superiors a, per exemple, responsabilitat, solidaritat, sensatesa o compromís amb la feina...

Ens governa gent que havia promès polítiques socials... I ja ho veuen. Admirin la sanitat pública, preguntin als metges i avaluïn les excel·lències dels criteris empresarials aplicats als serveis públics. Els resultats escolars són insatisfactoris però es carrega injustament la responsabilitat a l'escola, que de fet és l'únic contrapunt a les tendències actuals de la societat. Contrapunt dèbil i sofert que pateix com pateixen tots els serveis públics sota l'imperi d'aquest model econòmic enamorat de les virtuts de la iniciativa privada. I d'aquest model polític que es mou bé entre els interessos privats i els interessos partidistes però que desatén els col·lectius...

dimarts, 9 de juny del 2015

pd 428

AVUI? ..... 2010?
EL CARRER I L'ESCOLA
Manuel Cuyàs

Diu Mariano Rajoy... que s'ha de fer normal a l'escola el que és normal al carrer...
Molt bé. Només que les escoles es van inventar precisament per no reproduir el que passa al carrer o allò que hi passaria si les escoles no s'haguessin inventat. Com que la gent al carrer no llegeix..., a l'escola es fa llegir. Com que al carrer no s'hi aprèn història ni matemàtiques, l'escola reacciona i s'hi fan lletres i números. Com que al carrer hi ha qui tira papers a terra i guixa les portes i les parets, a l'escola es fa urbanitat... Com que al carrer es parla en català i en castellà d'una manera que fa pena, a l'escola s'ensenya català i castellà. I com que el català fa patir perquè si segueix al carrer en condicions d'inferioritat desapareixerà abans de gaire, com deia mossèn Cinto, l'escola fa possible que se salvi i es pugui seguir parlant al carrer i on sigui aquest patrimoni nostre, que és més patrimoni de la humanitat entera que la Sagrada Família, l'Escorial o el Machu Picchu...
Rajoy vol fer normal a l'escola el que és normal al carrer quan la intenció aquí, a la Xina i allà on sigui... es tracta del contrari: fer normal al carrer el que és normal a l'escola.

dilluns, 8 de juny del 2015

pd 416 (saltat i oblidat)

TE (Trebajadores de la Enseñanza) ... 2009
REPETIR CURSO SALE CARO Y APENAS SIRVE AL ALUMNO
... ?

L'anàlisi dels experts de la OCDE constata una relació directa entre repetir curs i fracàs escolar...
Mentre a paisos com Corea, Japó o Noruega, on cap alumne repeteix curs, s'obtenen els millors resultats, aquells que lideren el nombre de repetidors - com França, Luxemburg, Espanya, Portugal o Bèlgica - obtenen resultats mediocres...
El sistema de repetició de curs també agreuja, segons la OCDE, les desigualtat socials en el sí de l'escola...
La mitjana d'alumnes de 15 anys que han repetit algun curs és del 13%... Amb un 35% de repetidors, Espanya és el tercer país europeu on més es repeteix.

diumenge, 7 de juny del 2015

pd 427

ARA dimarts , 1 de febrer del 2011
AUTORITAT I PROGRESSISME A L'ESCOLA
Jordi Serrano

(Sobre Summerhill d'A.S. Neill)
... el mateix Neill ja havia previst que caldria posar límits: "Per exemple, a la meva escola un nen és lliure d'assistir o no a les lliçons perquè això és cosa seva, però no és lliure de tocar la trompeta quan altres volen estudiar o dormir". Fins i tot avança problemes que ara són molt comuns:" Deixar que el nen se surti amb la seva, o que faci el que vulgui a costa dels altres, és dolent per al nen. El converteix en un nen mimat, i un nen mimat és un mal ciutadà"...
I acaba fent una mena de profecia molt actual: "Quan el nen mimat es fa gran, ho passa fins i tot pitjor que el que ja estat sotmès a un excés de disciplina. El nen mimat és terriblement egocèntric"...
No és acceptable que posar un mínim d'ordre sigui una tasca tan feixuga per las professors. No calen ni tarimes, ni parlar de vós, ni aixecar-se quan entra el professor, però tampoc no és lògic que es tolerin actes d'indisciplina constantment... 
les idees de Neill poden ser un bon instrument, paradoxalment, per tornar a una disciplina i una autoritat democràtica, que per molt democràtica que sigui no ha de ser menys eficaç... 

dissabte, 6 de juny del 2015

pd 426

EL PUNT / 3 d'abril de 2009
ELS WEBS DE LES ESCOLES
Ramon Sargatal

Per exemple, el bloc d'una de Santa Coloma de Farners... A l'enllaç de l'escola hi trobaran la vella quaresma... Al de Música, podran sentir el rock de l'escola, ballat i cantat en català per vailets de color de cafè, cafè amb llet, llet sola i uns quants tirant al de la camamilla... a Infantil, hi ha totes les fotos de les celebracions de festes de l'any: la castanyada, el dijous llarder, el tió, el carnestoltes... 
És l'escola. És el país. Després d'escanyar-nos amb el finançament i ofegar-nos amb un assetjament mediàtic de cadenes privades, ara Castella es disposa a enderrocar l'última muralla de la catalanitat, la que aguanta encara dreta aquesta mínima noció de nació. Vénen pluges molt fortes de ponent i grans inundacions. Per això aquestes webs no tenen res de virtuals. A internet, els mestres, els blocs no els "pengen": els dipositen a terra, un sobre l'altre, per anar refent i refent i refent el dic que conté la riuada final. Ells sostenen la diferència i no pas els polítics, ells tapen les fuites d'aigua! No sé pas com s'incorporarien tots aquests nous catalans a l'imaginari tradicional sense el seu capteniment i conviccions. Doncs què esperem? Que a cada pati hi pengi una medalla (la Creu!) de Sant Jordi.

divendres, 5 de juny del 2015

pd 425

AVUI, 24 d'abril del 2008
VALORS TRANSVERSALS
Francesc Torralba

... La qüestió dels valors ha esdevingut vital, vital de necessitat... Els partits polítics han perdut, ja fa temps, qualsevol possibilitat de fer un discurs sobre aquesta temàtica. Fa la impressió que l'únic que els interessa  és el partidisme de vol gallinaci  i la coça al ventre...

S'espera que l'escola faci aquesta funció, però a l'escola les mestres heroïnes que la sostenen cada dia se senten impotents, soles, molt poc recolzades per l'administració, pels mateixos estudiants. Qui, doncs, ha de fer possible la transmissió de valors de futur? Qui ha de fer possible que en aquest país valors com l'esforç, la constància, la prudència, l'eficiència i l'equitat adquireixin el prestigi social que mereixen?...

Cal tensar la corda i prendre's seriosament la qüestió dels valors. El discurs sobre els valors no és un conte de velles, ni un pretext per farcir la sobretaula del diumenge dels nostàlgics. És una qüestió vital de necessitat...

dijous, 4 de juny del 2015

pd 424

EL PUNT / Dissabte, 5 de juliol del 2008
DOS MESTRES SOMRIENTS
Enric Ramionet

... que acaben de jubilar-se...
... No sé si ferits ja per l'efecte endolcidor de la nostàlgia afirmen que, clarament, no es penedeixen d'haver dedicat tants anys a la docència...
Tots dos van arribar a Llagostera a principi del setanta, en un temps en què els mestres encara havien d'anar-se a presentar a l'alcalde i entraven a formar part d'un ordre social selecte conjuntament amb el metge, el cap de la Guàrdia Civil i el capellà. Tenien més de 40 alumnes per classe, el doble que ara, però a les aules l'ambient era molt més plàcid...
Han ensenyat íntegrament en castellà, han vist com s'hi celebrava el mes de Maria, es resava l'àngelus i s'exaltaven les fites i els mites del franquisme. Van memoritzar i han fet memoritzar, varen passar al català, a prioritzar la comprensió, i sempre, diuen, han vist alumnes que segueixen i d'altres que no. Ara, però, els que no segueixen, se'ls procura rescatar. Afirmen que en l'actualitat hi ha molta més pressió: els pares, l'administració, la magnitud de les escoles... I tot i que se'n van amb un somrís, sense retrets, juraria que ho fan convençuts que si alguna cosa ha canviat radicalment a l'escola és la vida dels mestres.

dimecres, 3 de juny del 2015

pd 423

EL PUNT/ Dijous, 29 de novembre del 2007
QUÈ VOLEM SER QUAN SIGUEM GRANS
Pius Pujades

L'educació a Catalunya no va bé...
Les causes del deteriorament del sistema educatiu són moltes i les tenim prou detectades: poca inversió en el sector, creixement de la pressió demogràfica, incidència important de la immigració, legislació desafortunada i vacil·lant, desafecció escolar de sectors de l'alumnat, desànim i desmotivació d'alguns professors, relacions escola família poc afavoridores, desprestigi de la funció educativa, organització escolar poc eficaç...
Però la nostra societat occidental, capitalista, democràtica, benintencionada, egoista, descreguda, liberal, ecologista, consumista, anti tot... sap quina educació cal donar als seus fills? Jo crec que no.
Ens movem vacil·lant contínuament entre el blanc de les paraules i el negre de les accions, entre les doctrines defensades de cor i les realitats contràries consumides per rutina. Fins i tot som capaços d'anar a dormir sense cap pes a la consciència: la contradicció forma part del nostre anar fent...
És l'escola la que construeix el pensament de les futures generacions? O és la nostra generació la que determina el pensament de l'escola del futur?
No ens en sortirem pas. Canviar la societat és complex i no ho tenen a les mans ni els grans líders de la política. Els polítics només poden atacar els símptomes més greus. Pal·liar el problema... Mentrestant, però, algú hauria de començar a pensar en què volem ser quan siguem grans. Si no ho sabem, no serem res.

dimarts, 2 de juny del 2015

pd 422

EL PUNT / Dijous, 29 de novembre del 2007
EL MIRALL ANGLÈS
Xavier Díez

"Educació, educació, educació" (discurs de Tony Blair 1997) ... Dins el "pack" discursiu hi havia una sofisticada retòrica, com ara "competències", "avaluació", o "excel·lència" que substituïen els vells valors republicans de "llibertat, democràcia, igualtat, o cohesió". Passada una dècada... les tècniques de gestió emprades per les autoritats educatives han aconseguit una privatització encoberta del sistema...
La pressió avaluadora sobre el professorat va aconseguir els efectes contraris als que afirmava defensar. Els docents més competents, els més qualificats i amb experiència, cansats de veure qüestionada la seva figura, van fugir del sistema, buscant sortides professionals més ben valorades...

(També a Catalunya...) L'escola ha deixat de representar un espai neutre per esdevenir una arma electoral, sotmesa des de fa uns anys a les ocurrències dels partits... s'exagera la situació de l'educació per tal de presentar-se con a salvador, i a continuació s'imposa una agenda oculta que tracta de posar fi a l'escola igualitària i cohesionadora, de posar sota sospita un professorat infinitament més ben format que alguns membres del govern...

dilluns, 1 de juny del 2015

pd 421

PRESÈNCIA - 28 de setembre del 2007
L'OFICI MÉS DIGNE
Antoni Puigverd

... Alguns amics que es dediquen a aquesta noble, desprestigiada i gairebé heroica tasca d'educar adolescents m'expliquen històries per a no dormir... la figura del professor ha estat desposseïda de qualsevol poder. I sense poder, desapareix la jerarquia a les aules i es fomenta el despotisme dels malcriats...
... Els professors t'expliquen històries per a no dormir, però cada dia obren la porta de l'aula amb fitxes, apunts, correccions i bon ànim. Malgrat el pessimisme que causa l'entorn escolar, malgrat el desprestigi de l'ofici d'ensenyar, malgrat la claudicació de les famílies que es desentenen de l'educació dels fills o els sobreprotegeixen amb infinits regals, malgrat tots els malgrats, els professors continuen exercint amb dignitat i dedicació l'ofici més digne del món. Certament: n'hi ha molts de socarrimats pels inconvenients actuals de la docència. Certament: n'hi ha de mandrosos o funcionaritzats, com a totes les  feines. Però la majoria docent treu forces de flaquesa per predicar diàriament en el desert del nostre temps. Prediquen que no existeix el progrés personal sense constància i sacrificiQue sense dolor no hi ha alegria. Que sense esforç no hi ha satisfacció. Que madurar vol dir habituar-se al treball, domesticar l'instint, enfortir la voluntat.