divendres, 14 d’abril del 2023

E.E. 168 DANTE ALIGHIERI

Dante va néixer a Florència en una família de güelfs blancs. El van batejar al baptisteri de la seva ciutat, aquell preciós edifici de davant del Duomo, i li van posar Durante. Dante és el nom familiar, una abreviació. A Catalunya hi ha la mala tradició de catalanitzar aquest nom familiar, Dant, i, a sobre, de posar-hi l'article barceloní al davant: el Dant! Quin horror! Però és així. Maleïda tradició...
Dante no seria res si no fos un poeta de debò. I és que aquesta matèria verbal amb què va pujant la paret, sostinguda per la trama accentual i per la rima, és una matèria transparent. Idees, teologia, fe, història, personatges, terra, ciutats, tot queda traspassat per la llum de l’autèntica poesia. Per la selecció de les paraules i per la seva ordenació en el vers. Les paraules es trien pel sentit, sí, però també perquè tenen l’accent on el tenen, perquè fan el so que fan, perquè les seves lletres porten a d'altres lletres, a d’altres paraules, a d’altres sentits. I tot plegat amb una naturalitat corprenedora...
Narcís Comadira, 11.3.2023