diumenge, 8 de maig del 2016

pd 730

TRIUNFO núm. 781 * 14 de enero de 1978
LA TERCERA GUERRA D'INDOXINA
Eduardo Haro Tecglen

Cambodja: comunisme pro xino. Vietnam: comunisme pro soviètic. És fàcil, massa fàcil, fer l'esquema del conflicte que està portant a la guerra, un altre cop, als dos països de la península d'Indoxina...
...
Dos règims comunistes atacant-se mútuament: no és res de nou, tot i que la cruesa militar que pot assolir aquesta guerra no té precedents en les topades frontereres entre Xina i la URSS, avui en dia apaivagats. Però és una desgràcia més pels vells militants comunistes que creien en l'internacionalisme proletari com a forma única i indiscutible d'arribar a la màxima entesa entre els països. I d'acabar amb les guerres que en la definició clàssica són enfrontaments d'interessos de caràcter capitalista o feudal, si és que no són guerres de classe o revolucions. Una destralada més a l'esperança d'un sistema anomenat científic - el socialisme científic - que hauria d'impedir que dos països amb el mateix règim tingués opcions distintes i enfrontades. Un cop també pels qui veien en la guerra d'Indoxina una defensa popular contra l'imperialisme ianqui i esperaven una nova federació d'Indoxina.
...
Es pensa en la necessitat de restablir amb tot el seu vigor l'internacionalisme, la identificació de tots els comunistes en tots els països, o la vella consigna de "Proletaris de tot el món, uniu-vos", però es pensa també si no és possible que l'internacionalisme hagi caigut per la pròpia impossibilitat d'existir. O perquè amb molt habilitat i molta capacitat de maniobra l'anticomunisme hagi aconseguit desmuntar  per sempre la idea d'un moviment comunista mundial unit, preveient que seria l'única arma que finalment el podria derrotar. Com ho havia anunciat Marx, com ho havia anunciat Lenin.